Penèlope
descansa en la seva habitació. Però li desperten els crits de les
sirvientas. Euriclea entra en l'habitació com una tromba. "Quins
feixos aquí dormida?.Aixeca't, dona. Ulisses ha tornat" Penèlope
baixa per a trobar al seu fill xerrant animadament amb un desconegut que
se sembla molt a Ulisses. Però ella és prudent. Tots li retreuen el
seu cor de pedra sense saber que aquest cor és el qual li ha permès
sobreviure a les injúries dels pretendents. Decideix provar al
desconegut, tendir-li un parany. Es torna i li diu a un criat que baixin
el llit d'Ulisses fins a allí per que no pensa dormir amb ell. Ulisses
posa els braços en gerros i la mira amb foc en els ulls. "T'has
tornat boja Penèlope?. El meu llit no es pot moure. Un dels seus pilars
és una olivera que jo mateix vaig sembrar" Ulisses ha provat la
seva identitat. No necessita gens més. Ulisses va a veure al seu pare
Laertes. Al principi el vell no li reconeix i una vegada més Ulisses ha
de provar qui és. Després els dos regressen a Palacio. Tombats en el
llit, Penèlope i Ulisses es conten les seves aventures. Atenea fa que
aquesta nit sigui més llarga de l'habitual. El que van fer quan van
acabar de parlar no ho recull la mitologia. |