|
Les cariàtides |
|
ERECTÈON Mnèsicles. Temple grec. Art grec. Classicisme. Segle V aC (420-405 aC). Marbre pentèlic. 22,76 m de llarg i 11,63 m d'ample. Acròpolis d'Atenes. L'Erectèon va ser projectat per Mnèsicles dins del pla d'obres de Pèricles per a la nova Acròpolis d'Atenes (448 aC), però no es va començar a construir fins al 421 aC. Va ser l'últim edifici de l'Acròpolis, acabat de construir durant la guerra del Peloponès, que va ocupar el lloc d'un antic santuari dedicat a Atena Poliàs, que havien destruït els perses. Va ser consagrat a aquesta mateixa divinitat i a altres déus i herois mítics fundadors de la polis d'Atenes, com Posidó, Cècrops, Atena i Erecteu, que tenien els seus llocs de culte molt a la vora. L'arquitecte va haver de disposar en un sol temple l'espai per al culte a totes aquestes divinitats i, a més, superar les desigualtats i desnivells del terreny d'aquella zona de l'Acròpolis, que la tradició impedia que es pogués anivellar. Precisament pel joc amb aquestes irregularitats topogràfiques, l'edifici presenta una composició molt original de temple grec, que integra diversos cossos i façanes a diferents nivells, la qual cosa dóna lloc a un interessant joc de volums. Es va construir amb el sistema arquitravat i l'ordre jònic amb influències orientals que es detecten per la varietat i la riquesa de la decoració. Les característiques més originals de l'Erectèon són la planta irregular amb dos pòrtics i tribuna, que no mantenen la simetria de l'edifici; la introducció de modificacions en el llenguatge formal de l'ordre jònic, com ara la substitució de les columnes jòniques per cariàtides (figures femenines que representen una gran novetat i aporten un gran valor decoratiu al conjunt), i la gran varietat de les façanes, totes quatre jòniques però molt diferents entre elles. L'arquitecte també va recórrer a la combinació de columnates jòniques de proporcions diferents en els pòrtics del temple. Totes les característiques anteriors fan que el temple tingui una forta caracterització personal. L'Erectèon és el reflex en arquitectura de la ruptura amb la tradició de l'austeritat, la moderació, la simetria i l'equilibri del temple grec que s'havia anat desenvolupant dins l'Acròpolis al Partenó. Aquesta ruptura es manifesta en la llibertat compositiva i formal del temple, en la riquesa dels elements decoratius de les cariàtides i en els detalls de les columnes.
|
