Tornar-hi

ESTÀTUA D'ATENEA

Dissenyà les gegantesques estàtues de la deessa Atenea al Partenó d'Atenea i la colossal Estatua de Zeus a Olimpia, el segle V a.C. Sembla ser que aquestes obres van ser ordenades per Pericles l'any 447a.C.

Es tenen informacions diverses del seu aprenentatge. Tant Hegies d'Atenas com Angelada d'Argela o pintor Polignot de Thasos podrien haver estat els seus mestres. A favor d'Agelades es pot dir que l'estil de les nombroses escoles dorignes es pot veure en algunes de les seves obres. De la vida de Fídies, poca cosa més se'n sap a part de les seves creacions. Segons Plutcar va ser objecte d'atac per part dels enemics polítics de Pericles, i morí a la presó d'Atenas. Segons Filocor, tal i com el cita un comentarista d'Aristofanes, fugí a Elis, on esculpí la gran estàtua de Zeus pels eleus, que més tard el mataren. Per diverses raons la primera versió és més probable.

Plutarc, en la seva Vida de Pericles, descriu vivament la intensa activitat artística que tingué lloc a Atenes durant el govern d'aquest estadista. Va utilitzar per decorar la seva pròpia ciutat els diners dels aliats atenencs per la defensa contra Persia: fou realment afortunat que aquesta, després de Xerxes no intentés res contra Grècia. Segons Plutarc, "en totes aquelles obres Fídies fou el conseller i supervisor de Pericles". L'escultor va incloure la seva cara, i la del general, en l'escut de la seva estàtua d'Atenea-Parones. I fou a través de Fídies que els enemics polítics d'en Pericles l'atacaren.

Cal tenir en compte que no hi han suficients evidències de que Fídies esculpís les estàtues del Partenó. Cap escriptor antic les hi atribueix, i rarament, o mai, va realitzar obres en mabre. Durant l'antiguitat fou reconegut per les seves estàtues de bronze o or i ivori. D'altra banda, diferents inscripcions demostren que els blocs de marbre utilitzats per als seus relleus del Partenó no foren portats a la ciutat fins al 434a.C, que probablement fos una data posterior a la mort de Fídies. També hi ha una notable diferència d'estil entre aquestes i les seves obres certificades. Per tant, és probable que la major part o tota la decoració del Partenó fos obra dels seus deixebles, com Alcamenes i Agoraquitus.

Les primeres de les seves grans obres foren dedicacions en memòria de marató. A Delfhi erigí un gran grup en bronze, incloent-hi les figures d'Apol.lo i Atenea, nombrosos herois àrtic i el general Mutidiales. A l'Acropolis d'Atenes disposà una colossal estàtua d'Atenea, visible des de ben lluny mar endins. A Pellenes (a l'Aquea), i a Platea, creà dues estàtues més d'Atenea, i també una d'Afrodita en ivori i or pel poble d'Elis.

Però entre els propis grecs, les dues obres de Fídies que més eclipsaren totes les altres, i esdevingueren la base de la seva fama, foren les colossals figures en or i ivori de Zeus i Atenea Partenos, les dues de mitjans del segle X a.c. De la primera només en queden petites còpies en monedes d'Elis, on s'aprecia la seva postura i detalls del cap. el Déu estava assegut en un tron. El seu cos, d'ivori, i la seva roba, d'or. El seu cap era d'un estil més o menys arcaic: la màscara d'Otricoli que es considerava una còpia del seu cap és certament pròpia d'un estil cent anys posterior. De l'Atenea Partenos se n'han trobat dues còpies petites en marbre.

Actualment es conserven moltes estàtues de la mateixa escola de Fídies, però són còpies romanes, i no és segur que tinguin exactament el mateix estil. Adolf Whaundewungerd es va proposar trobar una estàtua de la qual el cap és a Bolonya, el cos a Dresden, una còpia de l'Atenea de Fídies a Lemmnos, però les seves argumentacions no són concloents. Com a prova són molt més satisfactoris alguns torsos d'Atenea del segle V a.c trobats a Atenes. L'excel·lent tors d'Atenea a l'Ecole des beaux arts de Paris, que lamentablement ha perdut el cap, podrien servir per imaginar un original de Fídies.

Els crítics de l'antiguitat valoren enormement els mèrits de Fídies. Especialment lloen l'ethos o nivell moral permanent de les seves obres, comparat amb el de les posteriors escoles "patètiques". Demetris qualifica les seves estàtues de sublims, i al mateix temps precises.

El 1958 uns arqueòlegs trobaren el taller d' Olimpia on Fídies uní les parts del Zeus criselefantí. Encara hi restaven algunes estelles d'ivori, i la base d'una copa de bronze, on hi era gravat "Pertanyo a Fídies".

Tornar-hi