|
Llegenda d'athenea |
| L'autòcton Cècrops, que tenia un cos meitat d'home i meitat de drac, fou el primer rei de l'Àtica, i la terra, abans anomenada Acte, es digué Cecròpia en record seu. Conten que durant el seu regnat, els déus decidiren ocupar les ciutats en les quals cadascú rebria els seus honors particulars. Posidó fou el primer a arribar a l'Àtica i, donant un cop amb el trident al bell mig de l'acròpolis brollà aigua de mar en el lloc que ara anomenen Erectèon. Després hi arribà Atena, que posant Cècrops com a testimoni de la seva presa de possessió plantà una olivera, que encara ara ensenyen al Pandròsion. En produir-se una disputa entre tots dos pel domini del país, Zeus els separà i per a aquest litigi designà jutges, no pas Cècrops ni Crànaos, com han dit alguns, ni tampoc Erisícton, sinó els dotze déus. D'acord amb el veredicte, el país fou atorgat a Atena, perquè, segons el testimoni de Cècrops, va ésser la primera que plantà l'olivera. Així, doncs, Atena anomenà la ciutat Atenes en honor seu, i Posidó, indignat, inundà la plana Triàsia i submergí l'Àtica sota el mar. |
|
|
