|
eL PARTENÓ |
| Filla de
Zeus, neix quan Hernest o Prometeo segons les versions li obre el cap a
Zeus amb un destral i apareix Atenea amb una armadura. Atenea, la deesa de
la eterna virginitat també se la relaciona com a neta d’Oceano a l’aigua.
Segons Homer Oceano era l’origen de totes les coses i totes les deitats.
Aixi doncs el culte a Atenea es troba en multitut de rius i llacs en
moltes regions de Grecia. Des del principi Atenea ocupa un lloc
especial entre les divinitats gregues. És la favorita dels seu pare,
aquella a la que és impossible negar-li res del que demani. Quan es feia
un gran jurament sempre es citaba a Zeus i Apolo Atenea, cosa que sembla
representar que les tres deiats són el cos d’una autoritat divina (és
una triada).Però Atenea tenia una connotació força diferent als altres
déus. No hi ha cap altre deitat que tingui una força ètica tant
important com Atenea.
|
| El Partenó és el
temple més gran del conjunt. El nom és degut que era consagrat a Athena
Parthenos, 'Atena verge'.La seva estructura és la típica
d'un temple grec, només que molt monumental. El naos, la cambra
sagrada, és l'estança reservada a la divinitat, representada per la seva
estàtua. El Partenó està dividit en tres naus per dues files de
columnes i estava presidit per una enorme estàtua d'Athena Parthenos,
feta de marfil i or. Al davant hi havia un vestíbul, prònaos, i
al darrera, separat per una paret del naos i obert a la façana
posterior, l'opistòdomos, que guardava el tresor de la deesa i el
de l'Estat.El
material de construcció és el marbre, que no es va deixar nu, sinó que,
com tots els temples grecs, es pintava de colors variats i llampants.
|
| Els frontons no
s'han conservat més que algunes figures, però es pot intentar
reconstruir-los.El frontó devanter tractaba de la disputa entre d'Atena
i Posidó.El frontó de la façana posterior (just sota aquestes ratlles)
representava el naixement d'Atena.
Els relleus dels frisos s'han conservat més bé. El Partenó tenia dos frisos diferents: un fris dòric a l'exterior que alternava tríglifs de decoració geomètrica amb mètopes figuratives, i un fris jònic a l'interior, continu i figuratiu. El fris exterior representava, entre altre temes, la lluita dels centaures amb els lapites, un poble de Grècia. Un dels lapites, Pirítou, va convidar els centaures al seu casament. Però, com que no estaven acostumats a beure vi, es van embriagar, fins a l'extrem que un d'ells va intentar violar la núvia. Això va provocar una forta baralla en la qual van morir molts d'un i altre bàndol. A la fi els lapites van vèncer i van expulsar els centaures de les seves terres. Els centaures eren uns éssers fantàstics, prototipus de salvatges no civilitzats. El fris interior té un tema més lligat a la ciutat i a la seva patrona: la processó de les Grans Panatenees. Un cop cada quatre anys, el dia de l'aniversari d'Atena, se celebrava de manera extraordinària: una processó es dirigia cap a l'Acròpolis per vestir l'estàtua que la deessa tenia a l'Erectèon amb un pèplum que quatre noies aristòcrates havien brodat per a la deessa.
|
Estàtua
de la deesa Atenea
