EMPÒRION I ROMA |
Al segle III a.C. la situació en el Mediterrani
occidental ha canviat molt: Roma ha conquerit tota la península Itàlica
i s'ha convertit una nova potència. L'altra gran potència és Cartago,
que domina el nord d'Àfrica, el sud de la península Ibèrica i les illes
-Sicília, Còrsega, Sardenya i Eivissa. Empòrion, igual que Massàlia i
les altres colònies gregues, esdevé aliada de Roma, en contra dels qui
de sempre eren els seus competidors comercials, i ofereix als romans una
base d'operacions fonamental durant la segona guerra púnica, que té com
a un dels escenaris de l'acció la península ibèrica. En efecte, el
general cartaginès Anníbal va prendre la ciutat ibèrica de Sagunt,
aliada de Roma, i després es llença amb un gran exèrcit cap a Itàlia,
travessant els Pirineus i els Alps. El 218 a.C. els romans desembarquen a
Massàlia per tallar-li el pas, però hi arriben massa tard i una part de
les seves tropes naveguen fins a Empòrion per dur la guerra als
cartaginesos que resten a la península ibèrica. Durant tota la guerra
Empòrion va oferir un port segur per rebre reforços i subministraments
per a les tropes romanes que lluitaven a la península Ibèrica. Al costat d'Empòrion els romans instal·len un campament militar, que amb el temps esdevindrà una nova ciutat, poblada per romans i independent de la grega. Amb el temps l'entorn d'Empòrion s'ha anat romanitzant i, no gaire temps després, els grecs i els ibers que vivien a la ciutat grega reben la ciutadania romana i tots dos nuclis urbans s'unifiquen en una sola ciutat anomenada Emporiae. Malgrat la prosperitat econòmica, la fundació d'una ciutat romana al costat de la grega provoca a la llarga la integració cultural i política a l'Imperi romà. |