|
EMPORITANS I IBERS |
|
"És una ciutat doble, dividida per un mur, prop de la qual vivien al començament alguns indicetes, perquè, malgrat tenir un govern independent, preferien per seguretat compartir amb els grecs un recinte comú, que era tanmateix doble i migpartit per un mur" Estrabó, III, 4, 8. "Ja aleshores Empúries eren dues ciutats dividides per un mur. L'una l'ocupaven el grecs, originaris, com els massaliotes, de Focea; l'altra, els hispans". Livi, XXXIV, 9, 1. Tots dos coincideixen en un aspecte: Empòrion era una ciutat doble, amb una part habitada per grecs i l'altra per indígenes, separades per un mur mitjaner. Estrabó afegeix que alguns indicetes cercaren la protecció de les muralles emporitanes, mantenint, però, alhora que una separació física, la seva independència política, com hauria passat en altres polis gregues -alguns casos podrien ser Halicarnàs, Agde o Elea. Hi ha indicis arqueològics que, durant el segle V, just al costat de la ciutat grega es va formar un petit barri habitat per ibers, els quals probablement va esdevenir ciutadans de la polis emporitana no gaire temps després. Aquest fet demostraria les excel·lents i estretes relacions entre colons i indígenes. Un suport per atribuir als ibers el barri fora muralla podria ser l'existència certa d'un complex religiós que hi sembla relacionat, si més no per veïnatge. Durant el segon quart del segle IV a.C. Empòrion emprengué un ambiciós projecte de remodelació de l'extrem sud, al mateix temps que promovia importants canvis políticosocials: s'enderrocà el santuari i els seus fonaments foren reutilitzats per bastir-ne un altre dedicat a Asclepi. Alhora s'aixecà la nova muralla, que s'avançà més al sud, envoltant ja el recinte sagrat i ocupant l'espai del raval extramurs. Això obligà a desmantellar la petita aglomeració que s'arrecerava al peu de l'antiga muralla i li feia perdre el valor defensiu. La seva població devia haver passat ja a viure dins el mateix recinte dels grecs. Aquest degué ser el moment en el qual els indicetes i els foceus "es van unir en una mateixa comunitat política, mixta no solament per la doble ètnia dels seus membres sinó també per una certa barreja d'institucions bàrbares i gregues" (Estrabó, III, 4, 8). Hi ha altres indicis que es va produir un sinecisme al primer quart del segle IV: peces de ceràmica àtica, amb els noms ibèrics dels seus propietaris grafitats a la base i necròpolis mixtes grecoibèriques al voltant de la ciutat. Del territori de l'entorn, poblat pels indicetes, els grecs obtenien diversos productes que podien exportat: la sal a la costa, metalls en algunes zones mineres explotables a petita escala, i els cereals -blat i ordi-. Aquest darrer fou el que esdevingué més important. Estrabó (III, 4, 9) parla de la chóra (territori) emporitana, dividint-la en dues parts, una que solament produïa espart, corresponent a la plana pantanosa de la vora del mar, i una altra de fèrtil que deu ser la zona de serres baixes que s'estenen fins als sistemes muntanyosos de l'interior. Precisament en aquesta àrea intermèdia, com a Puig Castellà de Pontós, s'han descobert darrerament un seguit de conjunts aïllats de sitges, de vegades en gran quantitat, que van començar a ser utilitzats a les darreries del segle V a.C. i que són indici d'una agricultura molt desenvolupada amb un alt índex de producció. També Ullastret, a la franja d'aiguamolls de la costa, hauria pogut servir de centre d'emmagatzament. Aquests grans conjunts de dipòsits evidencien un gran excedent de cereals destinat a ser exportat a gran escala. El paper d'Empòrion i Roda havia de ser no solament introduir el gra als circuits comercials mediterranis sinó també organitzar-ne la producció. El control dels ressorts de l'economia dels indicetes degué donar als grecs un cert domini sobre ells, encara que van respectar la independència política dels seus poblats. L'inici del conreu de cereals a gran escala degué començar al segle V a.C., quan Massàlia va començar a promoure l'activitat agrícola a les factories que en depenien per paliar la manca de cereals en el seu sòl pedregós. Ara bé, el gra d'origen ibèric no va ser enviat exclusivament a Massàlia ni al proper món púnic, sinó que una part de la producció degué ser destinat a Atenes. L'exportació cerealística a gran escala va afavorir l'auge econòmic de què Empòrion va gaudir en època clàssica i la seva independència respecte a Massàlia. Les conseqüències de la presència grega a casa nostra va conduir a un procés aculturador que va transformar paulatinament la vida dels seus antics pobladors. Pel que fa a les estructures econòmiques, la presència grega hauria estimulat entre els indígenes la recerca de metalls i sal, el conreu de l'olivera i la producció d'oli, la indústria del lli i sobretot el conreu de cereals. També es van introduir indústries noves com la de salaons. L'ús del torn va incrementar la producció ceràmica i el nou costum de beure vi va provocar un canvi en el tipus de vasos. En general va augmentar notablement la producció bronzística. La introducció de la moneda va ser tardana (cap al 250 a.C.). Els préstecs culturals a la comunitat indígena consistirien en l'adaptació de l'alfabet grec oriental a la llengua ibèrica, la introducció de formes de cultura social grega en el món indígena -difusió del simposi i noves modes en el vestit-, l'aparició de la iconografia grega com sirenes, esfinxs, grius... En el cas de l'urbanisme s'observa l'adopció del model de muralles amb torres de defensa de tipus grec, sent-ne el cas més paradigmàtic el d'Ullastret. Probablement es va produir una assimilació entre divinitat gregues i indígenes. Així doncs, la fundació d'Empòrion va condicionar el desenvolupament de la cultura ibèrica i la va apropar a les civilitzacions mediterrànies. D'aquesta manera, quan Roma emprendrà la conquesta de les terres ibèriques per integrar-les al seu imperi i a les seves estructures sòcioeconòmiques i culturals, tindrà ja el camí preparat per a una ràpida romanització, a la qual acabarà sent arrossegada també la ciutat grega, integrada al municipi romà d'Empúries. |
   |