|
La ciutat grega estava dividida en les dues parts: la
Paleàpolis i la Neàpolis.
- La Paleàpolis (Palaiá pólis):
l'antic illot on els grecs van fundar el seu primer establiment. Avui
el poble de Sant Martí d'Empúries, és l'únic indret d'Empúries
que ha continuat sempre habitat i, com a conseqüència, es coneix
molt poc de l'època grega.
- La Neàpolis: amb aquest nom es
coneix actualment la part que en l'antiguitat era en terra ferma,
excavada avui dia en la seva major part fins a nivells que van des del
segle II a.C. al I d.C. l'època en què ja es trobava en òrbita de
Roma. Només alguns llocs s'han descobert restes d'èpoques anteriors,
situades a nivells més profunds. N'és el principal exemple el
santuari del sud-oest, construït al segle IV a.C. i considerat sota l'advocació
d'Asclepi, déu de la medicina, a partir de la identificació d'una
estàtua que hi ha estat trobada amb aquesta divinitat. La ciutat es
va anar estenent des del nord cap al sud en diverses fases amb un traçat
urbanístic irregular adaptat al relleu del terreny. L'àgora,
una gran plaça tota envoltada de porxos, era el centre de la vida política
i comercial de la ciutat, i la travessava el carrer principal,
que recorria la ciutat des de la plaça de la porta sud de la muralla
fins al port, al nord. En el període de més prosperitat del segle II
a.C. es van realitzar diverses reformes urbanístiques:
- Una nova muralla, monumental i
defensada amb torres, que ara es pot veure al sud de la ciutat i que
va permetre estendre l'àrea de la ciutat cap al sud.
- Un recinte porticat rera aquesta muralla -potser una
palestra en el seu origen-, on més endavant es va construir un rwmple
consegrat a Seràpis.
- L'ampliació de l'àgora, soterrant els edificis de
la banda est.
- Construcció a la mateixa àgora d'una stoà
-un edifici porticat- de dues naus i, probablement, dos pisos. A
l'interior s'hi arrecerava una sèrie locals comercials.
Tant l'àgora com el carrer principal allotjaven gran quantitat
d'establiments de tota mena (botigues, petits tallers...), que donen fe de
l'activa vida comercial d'Empòrion. En destaquen una factoria de salaons
i el mercat veí a l'àgora, format per un seguit de locals comercials al
voltant d'una cisterna pública. Les cases de la Neàpolis són majoritàriament
modestes: són planta baixa, amb dues o tres habitacions i construïdes
amb parets de tovots sobre un fonament de pedra. N'hi ha de més riques
que tenen mosaics al terra de les cambres principals i algunes, com la
gran casa al costat de l'àgora, disposen de peristil. També se'n troben
del tipus itàlic (domus). Les diferents classes d'habitatge evidencien la
barreja de tradicions culturals i aquitectòniques que van confluir en les
darreres fases de la Neàpolis emporitana. Els habitants de la ciutat
grega en el seu conjunt, al moment de més gran poblament, devia ser d'uns
1500. |
