|
|
Dintre de la mitologia, Selene és la deessa que
representa la lluna, i de vegades la hi ha associat també amb Diana i
Artemisa. Es conta que Selene era la germana de Helios, el déu Sol, i
com ell, havia d'il·luminar els cels durant la nit. Però una
d'aquestes nits va albirar al pastor Endimión dormit en el monde Latmo,
i va quedar prendada d'ell. Així, va desaparèixer dels cels per a
recolzar-se al costat del pastor, el que va enfurir a Zeus, qui va
castigar a Endimión a dormir eternament. Però després, commogut per
les peticions de Selene, va consentir a deixar que la lluna desaparegués
del cel diverses nits al mes per a fer companyia a la seva estimat, i la
resta dels dies, Selene es conforma amb veure-li des de l'alt i
acariciar-li des d'aquí... A Selene la hi representa majestuosa, com
una dona jove molt pàl·lida, solcant els cels en un carro llençat per
corceles plateados, i moltes vegades acompanyada per algun dels seus
amants, que van ser bastants, encara que sens dubte el més important
fos Endimión. Sol dur també una mitja lluna sobre el seu cap i túniques
clares. Estendard de la fantasia, relacionada moltes vegades amb la part
fosca i tenebrosa de la mateixa (vampirs, homes-llop, fantasmes...),
multitud de vegades apareix en imatges acompanyant a bruixotes, dracs,
éssers màgics o de la nit... Amiga de la màgia, vetllant els nostres
somnis, reina de la nit, llum entre ombres... la lluna representa tant... |
TORNAR-HI