|
|
Els jocs Olímpics |
|
|
|
|
|||
|
A la Grècia clàssica els exercicis físics eren (al costat de l'aprenentatge de les lletres i de la música) una part fonamental de l'educació dels nois. A partir dels dotze anys (les famílies benestants) el noi era confiat a un preparador que l'instruïa en el gimnàs o la palestra -un espai cobert de sorra a l'aire lliure quadrat i voltat de vestidors, banys i altres sales.
|
|||
|
|
Ceràmica Grega on es pot veure uns atletes que s'estan preparant i un d'ells es posa oli. |
||
|
Els qui practicaven esport anaven despullats -el mot "gimnàstica" ve del grec (gymnós) 'nu'- i, abans de començar, s'untaven amb oli i es cobrien el cos amb sorra o pols per protegir el cos de la intempèrie. Un cop havien acabat es treien la capa de sorra, oli i suor amb un instrument metàl·lic anomenat estrígil Cada ciutat celebrava competicions esportives als principals festivals que dedicaven als seus déus, com a les Panatenees d'Atenes. D'aquests jocs locals sortien seleccionats els millors atletes que representaven la seva ciutat en els jocs o festivals religiosos i esportius oberts a participants de tot Grècia. Els grans festivals atlètics panhel·lènics se celebraven periòdicament a Delfos (Jocs Pítics), Corint (Jocs Ístmics), Nèmea (Jocs Nemeus) i Olímpia (Jocs Olímpics).
Aquests darrers van ser els més antics i els que van durar més: més d'onze segle.
|
|||
|
|
Els jocs Olímpics |
|
|
