Teodosio I el Gran (Flavio Teodosio) (n. Cauca, (avui Coca, Segòvia), Hispania, † 346 - Milà, 17 de gener de 395), Emperador romà de l'Imperi Romà d'Orient (379-395) i d'Occident (394-395), impulsor del catolicisme com religió oficial. Va adquirir experiència militar combatent a Gran Bretanya sota el comandament del seu pare, el general romà Flavio Teodosio (Teodosio el Vell); després ell mateix va ser dux de Mesia (actual Sèrbia) en el 374, defensant eficaçment aquella província fronterera enfront dels sármatas. Però es va retirar als seus dominis en l'actual Coca, després de l'execució del seu pare. I allí estava en el 378, quan li va cridar l'emperador Flavio Graciano para encarregar-li la defensa de Mesia enfront de la invasió dels godos. Així, en el 379 va ser nomenat augusto amb potestat en Orient, començant el seu regnat sobre aquella part de l'Imperi. Va vèncer als visigots i va pactar amb el seu rei Atanarico la instal·lació d'aquest poble germànic en Mesia menjo federats de l'Imperi (és a dir, aliats bàrbars als quals s'encomanava la defensa de la frontera). Després va transmetre el títol de augusto al seu fill Arcadio, amb el que va establir una nova dinastia imperial, que de moment regnaria només en Orient

TORNAR