LA DINASTIA DELS SEVERS (193 - 235)Els conjurats que van matar Còmmode van lliurar l'Imperi a Pèrtinax, que al seu torn va ser assassinat molt aviat. A continuació els pretorians van arribar a l'extrem de posar l'Imperi a subhasta, que va guanyar Didi Julià, però alhora les tropes aclamen tres generals com a emperadors en tres llocs diferents de les províncies: Albí, Níger i Septimi Sever. Sever reïx a ocupar Roma i eliminar els seus rivals un rere l'altre fins que aconsegueix fer-se amb tot el poder. Sever funda una nova dinastia i inaugura una nova època en la qual l'Imperi esdevé una autocràcia fonamentada en la força de l'exèrcit. Els privilegis dels soldats i l'augment de la despesa militar i de la burocràcia incrementen la pressió fiscal. Septimi Sever (193 - 211)Sever, un nord - africà de la ciutat de Lepcis Magna i casat amb una princesa siriana, Júlia Domna, fou un altre emperador viatger, que enfortí de nou les fronteres i conquerí un altre cop Mesopotàmia als parts. Va afavorir l'exèrcit amb tot de privilegis i l'ordre eqüestre en l'aparat administratiu, tot afeblint el senat. Quan Sever va morir, els seus dos fills Caracal·la i Geta -de 22 i 21 anys respectivament i que ja havia nomenat coregents- van quedar al capdavant de l'Imperi. |
 |
Caracal·la (211 - 217)(Marc Aureli Antoni Basiano) Emperador romà (Lugdunum, Lyon, França, 186 - Edesa, 217). Era fill de ' emperador Septimi Sever (193-211), qui li va associar al trono des de el 198; després es va incorporar com a tercer co - emperador el seu germà Geta (any 209). Al morir el seu pare, Caracalla no va voler compartir el poder amb el seu germà, al qual va fer assassinar juntament amb la major part dels seus partidaris (212). El legat més important del seu mandat va ser l'anomenat Edicte de Caracalla o Constitutio antoniniana (212), per el qual es va expandir la ciutadania romana a tots els habitants lliures de les provincies; aquesta mesura, aconsellada pel desig de acréixer la unitat política de l'Imperi i d'elevar els ingressos fiscals, va donar un gran impuls a la romanització, al deixar al marge de la ciutadania només a les poblacions rurals i als bàrbars instal·lats en les fronteres. A Roma, Caracalla va fer construir importants construccions, com les termes que porten el seu nom. Va ser també un emperador guerrer, admirador de les gestes de Alexandre Magne: va vèncer als alemanys al río Meno (213) i va portar una campanya contra els parts a l'Orient (216).
|
 |
Elagàbal o Heliogàbal (218 - 222)Sacerdot hereditari del déu Sol sirià Elagàbal, transformat en Heliogàbal, va prendre'n el nom i va instaurar-ne el culte a Roma. Les seves innovacions religioses i la seva vida desenfrenada el van desacreditar i van posar en perill el seu regnat fins al punt que la seva àvia Júlia Mesa, que l'havia ascendit al tron, el va induir a adoptar el seu cosí Alexià i associar-lo al poder. Al cap de poc Elagàbal va ser assassinat pels pretorians.
|
 |
Sever Alexandre (222 - 235)Així va ser com amb només tretze anys Alexià va esdevenir emperador amb el nom de Sever Alexandre. Sotmès a la fèrria influència de la seva àvia Júlia Mesa i després de la seva mare Júlia Mamea fins a la seva mort, el seu regnat va distanciar-se del del seu antecessor amb el retorn a la religió tradicional i a la política dels Antònims de compartir el poder amb el senat. Després de combatre la nova amenaça dels perses sassànides, que tot just s'havien apoderat de l'antic Imperi part per unificar-lo i donar-li nova vida amb el zoroastrisme, va ser assassinat durant una campanya contra els germànics pels seus propis soldats, descontents amb l'intent de comprar la pau als enemics i que van proclamar un nou emperador.
|
 |