| CIUTAT DE BARCINo | |
| Quan els romans van decidir fundar aquesta ciutat, ho van fer en un punt on, per ara, no coneixem l'existència d'altre nucli de població anterior. El lloc escollit va ser el denominat Mons Taber, una petita elevació a prop del mar, de fàcil defensa, i amb una excel·lent vista sobre el pla que enllaça amb la serralada litoral. La vía de comunicació més important era la denominada Via Augusta, un ramal de la qual permetia arribar a Barcelona. | |
|
|
La data d'inici de la vida de la ciutat es situa entre els anys 15 i 10 aC., com a conseqüència de les reformes territorials i administratives ordenades per August. El seu nom complet era el de Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, els seus habitants eren coneguts com "barcinonensis" o "faventinos". L'Estatut jurídic de la ciutat va ser el de la colònia. Barcelona té doncs, més de dos mil anys d'història. Les ciutats romanes estaven molt bé planificades i la seva construcció obeïa a uns plans detallats i precisos. En les vies d'entrada es trobaven els espais funeraris, constituïts per monuments de diferents mesures i tipus, alineats paral·lelament al camí. Un exemple d'aquest són les restes que es poden veure a la plaça de la Villa de Madrid, en els segle I i II de la nostra era. El proveïment de l'aigua es feia a partir de canalitzar les fonts o |
| rius situats a prop de la ciutat, mitjançant una construcció que ajudava a salvar els desnivells, els aqüeductes, que permetien que l'aigua arribés, s'emmagatzemés i es distribuís a les fonts públiques, les indústries o les cases particulars. En el cas de Barcelona coneixem l'existència de dos aqüeductes que són visibles a la base de la torre de la muralla que es troba més propera a la Catedral. Un d'ells anava pels carrers dels Arcs i de l'altre, recentment s'ha trobat part del seu recorregut al carrer Duran i Bas, a la part posterior d'un edifici. | |
