|
LA TRAMA URBANA |
| La configuració interna de les ciutats estava determinat
pel traçat dels carrers principals, una que la creuava longitudinalment,
mentre que l'altre ho feia transversalment. La primera era el decumanus
maximus, el recorregut del qual encara es conserva actualment,
i que s'iniciaria a la porta decumana de la Plaça Nova, seguiria pel
carrer del Bisbe, fins la plaça de Sant Jaume, continuant pel carrer de
la Ciutat i el carrer Regomir, on com acabem d'indicar es trobaria
la porta decumana del costat del mar.
La segona era el Kardo maximus, en els extrems del qual es trobaria les altres dues portes de la ciutat, i el recorregut del qual seria pel carrer de la Llibreteria, plaça de San Jaume i carrer del Call, comunicant els actuals carrers dels Banys Nous i la Via Laietana, al punt on és la plaça de l'Àngel. La resta dels carrers s'articulen a partir de traçar paral·leles de les dues principals, i que es coneixen com decumani minores i kardines minores, la forma i les dimensions de les quals eren producte de l'adaptació del relleu del terreny, delimitant mancances quadrangulars i rectangulars. Exemples d'aquests carrers secundaris serien en el cas dels decumani, els carrers de Sant Domenec del Call, del Pas de l'Ensenyança, dels Gegants i del Palau. En quant als segons tindríem els carrers del Bisbe Caçador, de la Pietat, Baixada de Santa Clara, de Sant Sever, Font de Sant Miquel i Baixada de Sant Miquel. Per tant, encara patint les nombroses variacions que aquest sector de Barcelona ha acumulat durant el seu esdeveniment històric, alguns dels carrers han conservat part del traçat original, que ha quedat fossilitzat.
|