Tornar a l'indèx

Pàgina següent

FETS IMPORTANTS

Jesús, també conegut com Jesús de Natzaret és la figura central del cristianisme, dins el qual és conegut com a Jesucrist. "Crist", no és un nom, sinó la traducció grega del terme hebreu messies que significa "ungit". Jesús també és considerat un profeta importat per l'islam, anomenat Isa a l'Alcorà . Tractem com a fet báscic el conéixer la vida de Jesus, el messies d'aquesta religió.

Introducció:

Les fonts escrites contemporànies sobre la vida de Jesús són de dos tipus:

El segon tipus de testimonis corresponen als mateixos escrits del cristianisme agrupats d'una banda en els evangelis canònics i oficialment acceptats pel cristianisme (datats entre 15 a 75 anys després de la mort de Jesús) i els anomenats evangelis apòcrifs que són rebutjats per tots els corrents del cristianisme i que tenen un caràcter més anecdòtic, fins i tot grotesc, que els fa difícilment acceptables. Tot i això provenen dels evangelis apòcrifs la menció dels noms dels tres Reis mags Melcior, Gaspar i Baltasar o els noms dels pares de la Verge Maria Joaquim i Anna.

S’ha de dir que els evangelis canònics no són ni pretenen ser una biografia de Jesús, sinó que pretenen explicar el missatge que predica.

INTERPRETACÓ RELIGIOSA

La mort i la resurrecció de Jesucrist són les dues doctrines fonamentals del cristianisme. Per tant, no va ser un accident ni cap tragèdia, sinó que d'acord al "coneixement previ de Déu", tot s'havia planejat des de la fundació del món (segons els escrits del llibre de Fets dels Apòstols del Nou Testament). Jesús va prendre el lloc de la humanitat, ja que tots són pecadors davant Déu, i per tant, tots necessiten d'un salvador. En morir Jesús, que d'acord a la teologia cristiana, mai no havia comès cap pecat, la justícia divina es realitzaria, i per mitjà de la gràcia de Déu i la fe dels homes en Jesucrist, s'oferia a la humanitat la reconciliació amb Déu, és a dir, la salvació i el perdó dels pecats.

Pau de Tars (Sant Pau), no va conéixer directament a Jesús, però va ser una peça clau en la interpretació dels texts de l'Anic Testament que feien referència al messies, i els seus escrits van ser fonamentals en l'establiment i interpretació de la doctrina cristiana.

Sant Pau escriu a les seves epístoles sobre el manteniment de la fe en Jesucrist, el penediment i el nou naixement, que té com a resultat el seguiment del seu exemple, molt concretament l'amor a Déu i al proïsme que Jesús va afirmar com el manament que resumeix tota la Llei. Per la majoria de les branques del cristianisme, principalment el catolicisme i el protestantisme, la resurrecció de Jesucrist, i la resurreció dels morts creients al "finals dels temps", és una resurrecció física, encara que, hi ha altres interpretacions que afirmen que la resurrecció que és la culminació de l'existència en un pla espiritual i no el revivament d'un cadàver. En l'evangeli alguns veuen a Jesús resucitat i no el reconeixen fins que ell fa un gest, ple de simbolisme, de partir el pa.

Segons les religions que s'anomenen cristianes, Jesús es el Messies i el fill de Déu, i segona persona de la Santíssima Trinitat, que va portar la salvació a la humanitat, mitjançant la seva mort i resurrecció.

Per als musulmans, Jesús va ser un profeta. Segons el judaisme, va ser un fals messies. Altres religions sostenen punts de vista diversos sobre la figura de Jesús.

Tornar a l'indèx

Pàgina següent