Pàgina anterior

JOAN PAU II

    El seu veritable nom fou Karol Józef Wojtyla nascut a Wadowice, va ser el primer papa polonès en la història i un dels pocs que no nasqueren a Itàlia. Joan Pau II fou el Papa número 264 de l'Esglèsia catòlica. Va nèixer a una pequeña ciudad a 50 kilómetros de Cracovia, el 18 de mayo de 1920. Era el segundo de los dos hijos de Karol Wojtyla y Emilia Kaczorowska. Su madre falleció en 1929. Su hermano mayor Edmund (médico) murió en 1932 y su padre (suboficial del Ejército), en 1941.
A los 9 años hizo la primera comunión y a los 18 recibió la confirmación. Terminados los estudios de enseñanza media en la escuela Marcin Wadowita de Wadowice, se matriculó en 1938 en la Universidad Jagellónica de Cracovia y en una escuela de teatro. Cuando las fuerzas de ocupación nazi cerraron la Universidad, en 1939, el joven Karol tuvo que trabajar en una cantera y luego en la fábrica química Solvay para ganarse la vida y evitar la deportación a Alemania.
A partir de 1942, al sentir la vocación al sacerdocio, siguió las clases de formación del seminario clandestino de Cracovia, dirigido por el arzobispo de la ciudad, el cardenal Adam Stefan Sapieha. Al mismo tiempo, fue uno de los promotores del Teatro Rapsódico, también clandestino.

 

 

 

El seu pontificat de 26 anys ha estat el tercer més llarg de la història de l'Església Catòlica, després de Sant Pere (hom creu entre 34 i 37 anys) i el de Pius IX (31 anys). En 1981, mentre saludava als fidels a la Plaça de Sant Pere, Joan Pau II patí un atemptat contra la seua vida perpetrat per Mehmet Ali Agca, qui li disparà a escassa distància des de la gentola. Mesos després, fou perdonat públicament. El 6 de gener de 1995 les policies de Manila i Filipines hi detectaren l'Operació Bojinka, que perseguia el mateix objectiu. La seua salut s'empitjorà als primers mesos de 2005, quan hagué de ser ingressat per una síndrome de dificultat respiratòria, a l'Hospital Gemelli (Roma). Se li va fer una traqueotomia a mitjan març.

 A finals del mateix mes el seu estat s'agreujà i entre el 31 de març i l'1 d'abril patí una septisèmia per complicació d'una infecció de vies urinàries. Morí el dia 2 d'abril a les 21.37 hores (hora del Vaticà). Pocs minuts després, el Cardenal Vicari de Roma, Camilo Ruini, donà la notícia als pelegrins que omplien la Plaça de Sant Pere i a tot arreu del món, declarant-se la vacant papal. La seva última paraula fou "Amén!".

 

Pàgina anterior