|
LLEGENDA DE NEFERTITI |
|
| Diu la llegenda que la reina d'Egipte, Nefertiti (s.XIV a.C.), va trobar en els llims marins l'antibiòtic natural contra un bacteri que l'amenaçava de quedar-se cega. | |
|
|
Més documentat és el fet que per al metge grec Galè
(129-199) no hi havia res més purificador que un bany en tots els
elements de la natura: terra, aire, aigua i foc, una premissa heretada
del seu antecessor i pare de la medicina moderna Hipòcrates.
I és que van ser els grecs, amants de la higiene i els massatges perfumats, els primers de comprendre la importància dels banys fins al punt de construir el temple del déu de la medicina (Asleklepios) molt a prop de les aigües termals. Actualment, a Grècia hi ha 752 balnearis i una gran oferta de centres de talassoteràpia. Precisament ara, que els Jocs Olímpics tornaran als seus orígens amb Atenes 2004, es construiran 10 centres de talassoteràpia a Rodas, Kos, Creta i Cefalònia. Entre els romans, l'afecció pels banys va superar amb escreix la dels grecs i a ells s'atribueix el mèrit d'haver sabut explotar els manantials de manera racional, com ha demostrat els nombrosos vestigis de les excavacions arqueològiques dutes a terme per tota la conca mediterrània. |
| Les termes de Caracalla, amb capacitat per a unes 3.000 persones, o les de Pompeia, són un bon exemple d'unes instal·lacions concebudes meticulosament per a la curació, la relaxació i la higiene del cos. | |
