|
TERMES DE CARACALLA |
||
| Entre els plaers que no tenien res de sagrat i
que només podien trobar-se a la ciutat, destaquen els banys públics
(igual que els espectacles de circ).
Banys i espectacles eren de pagament, però el preu de l'entrada era mòdic. Homes lliures, esclaus, dones i nens, tot el món tenia accés als espectacles i als banys, inclòs els estrangers. La millor part de la vida privada es passava en establiments públics. |
||
 |
El bany no era una pràctica d'higiene, sinó un plaer complex. Per això, els filòsofs i els cristians es negaran a semblants plaers; no van caure en la rutina d'estar nets i no van anar a banyar-se més que una o dues vegades per mes: la barba bruta d'un filòsof era una prova se senzillesa de la que podia sentir-se orgullosa. No havia mansions riques (domus) on un bany no va ocupar diverses sales disposades especialment, amb una instal·lació d'aigua calenta sota el sol; ni una ciutat sense un bany públic al menys. El gong (discus) que anunciava la obertura dels banys públics cada dia |  |
| era, diuu Cicerón, més grat d'escoltar que
la veu dels filòsofs a la seva escola.
A part de les complicades instal·lacions de banys freds (frigidarium) i calents (caldarium), sales de vapor (sudatorium) i massatges. d'auga tibia amb aire calent sota el paviment (tepidarium), posseíen biblioteques, dimnasos, terrenys de passeig i d'esports. La seva evolució fou la següent. al principi modestos edificis funcionals als que havia una piscina freda, banyeres de fusta per a banys calents i un bany de vapor, les "termes" van acabar convertint-se en establiments de plaer; segons una coneguda expressió, són, juntament als amfiteatres, les catedrals del paganisme. Als segles II i I ane, la seva funció no és ja només la de permetre la neteja del subsòl, sinó la de fer possible una manera de viure desitjable entre tots. La gran novetat cap a l'any 100 ane fou el calentament del subsòl i també de les parets: ja no era suficient amb escalfar l'aigua de les banyeres i d'una piscina; es proporcionava a la multitud un espai tancat on feia calor. Tot això va desembarcà, a les termes de Caracalla, en una climatització de tot l'edifici mitjançant la circulació de l'aire. El següent pas fou el de convertir un edifici funcional en un palau de somni, on les escultures els mosaics, la decoració amb pintures i arquitectures suntuoses oferien a tots l'esplendor d'una mansió regia. |
||