|
Els aqüeductes |
|
| Les cases no tenien aigua
corrent, excepte les domus, però cada illa de cases solia disposar
d'una font pública. A més, en qualsevol ciutat s'havien construït
diverses termes i s'havien de regar els jardins públics i privats.
Per tant una ciutat romana necessitava un subministrament d'aigua molt abundant, regular i segur, que no garantien els sistemes tradicionals (pous, cisternes i fonts naturals). L'aigua era desviada dels rius o de les fonts de les muntanyes a una canalització consistent en una galeria coberta. Els aqüeductes eren canals construïts amb ciment a prova d'aigua i estaven cobrits amb lloses de pedra. Mantenint una inclinació constant respecte al sòl (un pendent d'un 1 x 1.000) transportaven fins a la ciutat l'aigua que recollien dels pujols circumdants. Perquè
l'aigua prengués pressió s'emmagatzemava en grans dipòsits construïts
ad hoc al costat de la deu. Els romans destinaven una gran part al manteniment d'aquestes instal·lacions per a garantir el proveïment constant d'aigua fresca i neta. L'aqüeducte baixava en pendent suau i progressiu, tot superant els obstacles naturals (muntanyes o valls) amb perforacions a la roca o amb grans construccions en fileres d'arcs sobreposades. Aquesta última és la imatge més difosa per l'espectacularitat de restes com l'aqüeducte de les Ferreres, a Tarragona, anomenat el Pont del Diable, el de Segovia o el Pont del Gard. En arribar a la ciutat anava a parar a una torre d'aigua (castellum aquae), on l'aigua es filtrava d'impureses i des d'on es distribuïa en tres receptacles: un per a les fonts públiques, un altre per a les termes i un tercer per a les cases privades.
|
|
| El millor aqüeducte que queda a Espanya i una de les obres d'art i enginyeria més grandioses del món romà és l'aqüeducte de Segòvia, construït probablement entre la segona meitat del s. I i principis de l'II, en temps dels emperadors "Vepasiano" i "Trojano". Té una longitud de 728 metres i 28,29 d'altura al punt més alt. La seva construcció és a forma de cadira sense ciment de granit i consta de 167 arcs. | |
| L'Aqüeducte dels Miracles de Mèrida amidava 830 metres, amb una altura de 25 i proporcionava aigua a la ciutat procedent de l'embassament de Proserpina. Encara subsisteixen alguns pilars i arcs de granit i maó. que al combinar-se proporcionen una agradable i curiosa impressió cromàtica. | |
| Tampoc els va a la zaga l'extraordinari Aqüeducte de Ferreres que transportava aigua fins a Tarragona construït en el segle II, en l'època de "Trajano". Encara que va tenir una enorme longitud a l'origen, actualment conserva tan sol 164 metres i té una altura màxima de 26. | |
