Tornar-hi

Ponts Romans
Els romans van fer molts ponts. Bastants d'ells encara estan en peus. Alguns, a més, segueixen en ús, suportant el tràfic dels vehicles moderns, que pesen bastant més que els antics. I no hi ha raons per a creure que vagin a caure demà. Els enginyers romans eren excel·lents professionals.
En Roma, les obres públiques eren monuments. Servien per a perpetuar la memòria del ciutadà que les manava fer. En molts casos, les pagava del seu propi. Per això les Termes eren "de Caracalla", el Circ era "Máximo" i la Via era "Augusta".Les obres havien de ser duradores, perquè el prestigi social que conferien al promotor ho heretava la seva família.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Constucció d'un pont romà
Les limitacions dels enginyers d'avui no són tant tècniques com pressupostàries. Ja no és suficient que un pont acompleixi el plec de condicions, que sigui útil i robust, etcètera, perquè el portan a terme els constructors que demanin el preu més baix. Són precisament els procediments de càlcul actuals, els ordinadors, etcètera, el que els permet presentar-se a les licitacions amb xifres ajustades al cèntim d'euro.
Encara que surti més car, un pont ha de resistir la màxima càrrega previsible i la màxima riuada possible. Sobre això, convé afegir un factor de seguretat raonable i, com els enginyers solen ser extremadament, incrementar-lo una mica per a estar més tranquils. Malgrat tot, alguns ponts cauen.
Aquesta "teoria del pont" és un bon símil per a plantejar altres problemes. A Eivissa tenim alguns serveis que estan a l'hivern i col·lapsats a l'estiu. Per exemple, els centres d'urgències sanitàries, els hotels, els restaurants, els autobusos, els taxis, els cotxes de lloguer, la xarxa de carreteres... en una paraula, tot.
Si es doten dels mitjans necessaris per a cobrir la major demanda possible, no se saturaran. Però no resulta econòmic per dos mesos a l'any. És immobilitzar recursos i incórrer en costos fixos que són inacceptables per a les empreses i pels contribuents.
Seguint amb el símil, hi ha una sèrie de mesures que són útils per a limitar els efectes de les riuades. Per exemple, construir preses, netejar les lleres, impedir que els particulars edifiquin en llocs inadequats, etcètera. El paral·lel seria que ens convé l'oferta turística, que està distorsionant tot la resta.
Algunes mesures queden molt bé el dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l'autoritat que les promulga. Però, a efectes pràctics, vénen a ser com prohibir la pluja per decret. Hi ha coses que els éssers humans no vam governar. Són les dades del problema. Moltes vegades són constants físiques, com l'acceleració de la gravetat. Podem canviar les variables que depenen de nosaltres, que no són moltes. La quantitat de pluja que cau és variable i està fora del nostre control. Quan tenim tots les dades podem fer un model matemàtic, anar temptejant amb els valors i veure els resultats. La idea és fer el millor pont possible amb els recursos que tenim.
El model de mobilitat d'ara mateix consisteix a facilitar l'accés amb cotxe a totes parts. Ja no serveix a l'estiu, i tampoc es pot dir que funcioni a l'hivern. Si apliquem la "teoria del pont" sense , procedeix construir les autopistes de quatre, sis o vuit carrils que els tècnics en la matèria creen precises per a resoldre el problema de totes les temporades, i ja està. És la "recepta Barcelona". Encara que no tingués altres inconvenients, el cost econòmic és prohibitiu. De manera que cal buscar altres coses.

La "recepta vindria a ser la prohibició per decret de la circulació d'automòbils. És una solució, però no es pot fer. En les circumstàncies més extremes,, sempre hi ha algú que les hi enginya per a mantenir el seu cotxe en marxa. Basta recordar els famosos de la postguerra. Per altra banda, els automòbils compleixen molt bé certes funcions. Però no serveixen perquè tot el món vagi als mateixos llocs al mateix temps.
I la "recepta Bilbao" és destinar una proporció creixent de la inversió pública al transport públic. En Eivissa, és muntar un sistema nou que sigui una alternativa real a l'automòbil privat. Altre dia, si vostè vol, podem seguir parlant de les dades del problema. Plantejar-lo correctament ja és la meitat de la solució.
Tornar-hi