|
Temples Romans |
|
| El temple romà segueix el model etrusc que s'eleva sobre un alt podium amb un únic accés en la part davantera, alhora que del grec assumeix la llarga cella i la columnata que circumda al temple però amb les columnes adossades al mur (pseudoperíptera), menys en el pòrtic d'accés que és exempta. El millor temple conservat d'aquestes característiques és el de Nimes (França) anomenat Maison Carrée, construït en l'any 16 a. de C.; malgrat que els elements arquitectònics són de tipologia grega (capitells corintis sobre columnes jòniques i entablament amb fris ornamentat), són romans tant la seva estructura interna com en l'efecte de façana única sobre un basament. |
|
|
|
. De temps de la República daten nombrosos temples entre els quals ocupa un primer lloc el anomentat Temple de la Fortuna Viril a Roma. Encara es conserva gairebé intacte a l'haver servit de temple cristià fins a fa una mica més de 20 anys. S'alça sobre el que va anar el Mercat dels Bous, prop del ric Tíber. Es situa sobre un alt basament o podium amb una escalinata al capdavant amb quatre columnes. La resta de columnes estan adossades al mur. Totes són jòniques amb capitells també jònics dels quals surten unes palmetes corbades. El entablament està dividit en carreus en forma de tascó (aplicació del sistema amb bòvedes per a la construcció d'una llinda). El Temple de la Fortuna Viril serà el model de temple romà utilitzat fins a l'època imperial. No tots els temples eren de planta rectangular, va haver també de planta circular a l'estil dels "tholos" grecs, freqüentment dedicats a la deessa Vesta. |
| També de l'època republicana és el temple de Vesta en Tívoli, d'ordre corinti edificat durant el govern dictatorial de Sila en el segle I a. de C. Al començament de l'Imperi, en l'època d'Augusto, es va edificar el Panteó, el gran temple dedicat a tots els déus. Encara que s'inicia per iniciativa de Agripa (gendre d'Augusto) en l'any 27 a. de C., es transforma durant el regnat de Adriano i encara després, al començament del Barroc, en alguns aspectes ornamentals. De la mateixa època són el Temple de la Maison Carrée, ja descrit, i el Temple commemoratiu del Llaura Pacis , gran altar a l'aire lliure que Augusto va manar dirigir per celebrar la pacificació de la Gàl·lia i Hispania. |
|
| En
ell és molt més interessant la ornamentació escultòrica que els caràcters
arquitectònics. Les tombes romanes són de menor originalitat, doncs
van assimilar les formes peculiars de soterrament dels llocs que ser
conquistant. Així des dels primers moments la inspiració etrusca dóna
lloc a soterraments de forma circular, a manera de túmuls gegants
com són les tombes de Cecilia Metella, o els mausoleus imperials
d'August o de Adriano. Aquest últim anomenat la Mole Adriana i convertit
des dels temps medievals en el Castell del Sant Angel en el segle I a.C. s'incorporen els influxos egipcis per exemple en la tomba en forma
de piràmide de Cayo Cestio. |
|
