| a) PERSONALITAT
La mort del seu pare el va afectar molt, ja
que des d’aquell moment pasava a ser el pater familias, és a dir el
pare de familia, i per tant, es trovaba davant una situació molt diferent
a la que havia viscut fins aleshores. A partir d’aleshores es va
convertir en un jove atrevit i revolucionari. Era un jove valent,
extremadament valent i en ocasions temerari, que arriscaba la seva vida,
burlant-se del perill, responent als impulsos que sentia amb actes
irreflexius. Amb el temps, però, va aprendre a controlar aquests
impulsos, i es va convertir en un home tranquil i assossegat, de maneres
educades i cervell reflexiu. El seu major defecte va ser la seva
compassió.
|
 |
| Una vegada i una altra va ser traït a les Gàl·lies però
ell va continuar mostrant-se compassiu i només va recórrer a la mà dura
en contades ocasions i sempre en campanya, alguna cosa poc habitual en
aquells temps. Durant la Guerra Civil no va fer fora als enemics, ni els
va empresonar ni va confiscar els seus béns, i una vegada va guanyar la
guerra els va mantenir en els seus llocs, alguna cosa completament
il·lògica en aquella època i que a més li va costar la vida.
b )HOMOSEXUAL I
EPILÈPTIC?
Els seus crítics el van acusanr d'haver-se convertit en amant del rei
Nicomedes de bitinia durant la seva estada a l'Est. César va arribar a la
cort de Nicomedes per a demanar vaixells i va cometre un error: prestar-se
a servir les copes en un banquet. Allò estava considerat com un gran
honor i César ho va acceptar com a tal de la mateixa manera que
acceptaria anys després la vinculació dels cavallers espanyols
mitjançant la o el matrimoni segons el ritual egipci amb Cleòpatra. Era
típic de César prestar-se a cerimònies estrangeres que per a ell poc o
cap significat tenien però que en aquells països sí ho tenien, ja que
César no tenia prejudicis davant altres races, cosa habitual en la
noblesa romana convençuda de la seva superioritat. Aquest fet, el servir
de les copes en un banquet, en mans dels seus enemics es va convertir en
una basa per a tractar de picar al seu enemic personal acusant-li de ser
homosexual mentre el presumpte homosexual es ficava al llit amb les dones
d'aquests. En realitat César va utilitzar a les seves esposes com a arma
política i els esposos mai li van perdonar aquest fet, pel que sempre van
tractar de fer malbé el seu honor a força d'injúries i rumors falsos.
La qüestió de la suposada epilèpsia té dos reaccions: una s'utilitzava
com arma contra ell i una altra s'utilitzava en el seu benefici, ja que es
deia que Alexandre Magne també l'havia patit i es cridava a aquesta
malaltia "la malaltia dels déus". Però el rumor no era cert:
César probablement va sofrir de migranyes i no cap malatia psicològica
com durant molt de temps es va dir. |