| Una de les majors
aportacions del món romà a la Història és el Dret, sobrevivint els
elements fonamentals a la societat que els va crear. Les lleis de les
XII Taules es consideren el punt de partida del sistema legal romà. Els
primers entesos en el Dret serien els pontífexs, sent els consellers de
jutges i particulars. Els seus comentaris seran els primers passos de la
literatura jurídica. Aquest primer Dret pontifici estava vetat als
profans, al mantenir un caràcter sacro pel que Cneo Flavio publicarà
la llista dels dies que se celebraven els judicis. D'aquesta manera els
sacerdots abandonaven el seu monopoli i s'inicia la jurisprudència pública.
L'activitat legislativa serà augmentada quan les Assemblees populars,
els magistrats i el Senat augmentin el nombre d'edictes promulgats. Fins
i tot van arribar a realitzar-se recopilacions de lleis que havien estat
promulgades pels pretores (ius praetorium) o els edils curules (ius
aedilicium) conformant el ius honorarium o Dret dels magistrats. El
poder judicial resideix en mans dels pretores des de l'any 336 a. de C.
Els altres magistrats tenien un poder molt limitat en comparació del
pretor. El procés civil s'iniciava quan el querellante convidava al
demandat a presentar-se davant el pretor. Si el demandat es negava, el
querellante podia utilitzar la força per a dur-li a judici. L'Estat
declinava la potestat de la citació en els ciutadans. Els jutges eren
triats per les parts entre els inscrits en una llista que anualment
preparava el pretor per a aquest efecte. Si ambdues parts arribaven a un
acord sobre els fets jutjats, el pretor decidia. La fórmula més antiga
de procés civil que tenim notícia és la cridada de legis actio,
declaració d'un ciutadà davant el pretor dels seus drets. El pretor posseïa la facultat de rebutjar o donar curs a la instància presentada pel demandant. Les causes penals eren molt més senzilles, entre altres coses perquè els crims que jutjaven eren menors: incendi dolós, assassinat, destrucció de collites de manera intencionada. L'antiga Llei del Talión serà substituïda per una multa que rep l'agredit. La jurisdicció sobre les causes penals requeia en els reis en un primer moment per a passar als magistrats en els temps de la República que van deixar pas a les Assemblees populars. Si durant l'època republicana el Dret va arribar un important grau de desenvolupament, en l'Imperi prendrà unes proporcions vastísimas, parelles a les dimensions i quantitats de població que habitaven dintre de les fronteres. Les fonts del Dret seran les lleis dictades pels emperadors i els decrets senatoriales. Les lleis de l'emperador es dividien en: edictes -disposicions per a tota la població-, mandats -per als funcionaris-, rescriptos -disposicions sobre temes aïllats- i decrets - decisions sobre problemes judicials-. Entre els segles II i III adquireixen especial importància els juristes, intèrprets del Dret ara laics, entre els quals destaquen Gayo i Papiniano.
|
|