| Des del
principi de Roma, els Patricis i les seves famílies constitueixen el
primer esgraó social. Aquests patricis posseïen esclaus, probablement
moltes vegades en gran nombre. Els Patricios estan en la base de la
fundació de Roma i per tant són ciutadans romans. Més tard el dret de
ciutadania s'estén a les anomenades minoris gent, és a dir als que
procedents d'altres ciutats o dins de la mateixa ciutat sense ser
patricis, van adquirir la ciutadania romana. Al costat dels Patres i
les Minoris gent, estan els anomenats "habitants" (incolae),
és a dir aquells que poblen la ciutat però no tenen dret de
ciutadania. Bàsicament aquests habitants estan formats pels clients
dels Patricis (gairebé tots antics esclaus alliberats o els seus
descendents, però també habitants de ciutats derrotades i exilats
subjectes a patronatge d'un patrici), als quals es sumaven alguns
estrangers establerts a Roma amb les seves famílies, sense dret de
ciutadania, als quals s'anomenave els hospitium. El numero de clients és
molt important, i els llaços de dependència s'afluixen al cap
d'algunes generacions (o bé la família Patricia s'extingueix de
vegades). Passat el temps els incolae (clients i hospitium)
constitueixen una classe social, la Plebs, i els seus integrants són
els anomenats plebeus. El temps va consolidar doncs dues classes socials: els Patricis i els Plebeus, que marquen l'història de la Roma republicana.
|
