|
Cant I |
||
| Es demana des del principi a la musa que mani el cant de les desgràcies arribades per la ira d'Aquil·les (1-7). Arriba a l'assemblea dels "argivos", Crises, sacerdot d'Apol·lo per a rescatar a la seva filla, feta captiva feia poc en la guerra i per honor lliurada a Agamèmnon (8-21). Apol·lo va manar sobre l'exèrcit una terrible epidèmia per haver estat rebutjat ignominiosament el seu sacerdot (22-52). Aquil·les fa una assemblea, per a aplacar al déu, en la qual l'endevino Calques pregona que ells havien d'alliberar a la seva filla Briseida de tan terrible disputa i no refusa lliurar-li la seva filla certament a Crises, però li arravassa a Aquil·les a Briseida a qui havia estat concedida com premi al seu valor. S'apodera de Briseida encara que Néstor s'oposa (130-311 i 318-347). Enardit per aquesta ofensa, decideix el ferm jove separar-se de la guerra amb els mirmidones, els seus soldats. La seva mare Tetis reafirma el seu propòsit i promet venjança al suplicant (348-427). Mentrestant l'exèrcit oferix sacrificis expiatoris i són oferts a Apol·lo (312-317). Llavors es fa retirar a Crises a la seva casa juntament amb les víctimes propiciatories, per qui és expiat el crim sent sacrificades (428-487), ja que s'havia presentat Tetis en l'Olimp ocultament, va afavorir amb la victòria als troyans, mentre els aqueos no donessin una satisfacció a Aquil·les (488-533). Hera, enemiga dels troyans ataca aquestes determinacions clandestines i renyeix amb Zeus en el sopar (534-567). Per aquesta causa s'entristeix tota l'assemblea dels déus, a qui Hefesto fa tornar finalment a la tranquil·litat i alegria (568-611). |  |
|
|---|---|---|
