Anterior

 Tornar-hi Següent

Cant II
Zeus -qui hauria de venjar la injúria inferida a Aquil·les-, li va enviar un somni a Agamèmnon per a incitar-lo a realitzar la batalla amb l'esperança de la victòria (1-40). A l'alba, Agamèmnon va manifestar el comunicat en el somni i la seva pròpia decisió als caps dels argivos; va reunir al poc una assemblea de tots (41-100). Li agradava per a provar la fe del poble, del que desconfiava, fingir la determinació de retornar a la pàtria: havent escoltat això la multitud va començar de seguida, cansada ja per la guerra, a revoltar-se i a preparar la navegació (101-154). Odiseu va reprimir la rendició de comú acord i per consell d'Atenea es va valer de súpliques, amenaces i oprobis perquè tornessin d'aquesta manera a l'assemblea (155-210). A Tersites, aquell home maldestre i malparlat que no cessava de furgir la retirada, ho va castigar amb major severitat per a escarment dels altres (211-277). Així cohibit el "populacho" es doblegà per fi a deixar-se persuadir pels excel·lents discursos d'Odiseu i de Néstor qui van renovar les antigues promeses i es van valer d'aquestes ostentacions perquè els aqueos tinguessin confiança en el combat; el mateix Agamèmnon va ordenar el combat i va omplir de l'ardor de la baralla l'ànim de tots (287-393). Ja s'anima l'exèrcit; els primers, sacrificades ja les majors víctimes, s'asseuen al convit davant d'Agamèmnon; els altres prenen els seus aliments per diverses parts i of resin sacrificis, i cada poble, instruït pels seus caps marxa a la batalla (394-484). S'insereix en aquest lloc el curós catàleg de les naus, pobles, caps, que havien seguit a Agamèmnon a la guerra de Troia (485-785). També els troyans, van descobrir el que tramaven els aqueos, marxen al camp sota el comandament d'Hèctor juntament amb els seus aliats, dels quals s'afegix una breu ressenya (786-877).