Largo Caballero

President del Govern de la II República Espanyola des del 4 de Setembre de 1936 fins al 16 d'abril de 1937, va néixer a Madrid el dia 15 d'octubre de 1869.

Va realitzar els seus estudis primaris en un col·legi dels HH. Escolapis de Granada i en l'escola de San Antón de Madrid. La precarietat econòmica de la seva família li obliga a treballar des dels set anys en els més diversos oficis: recader, aprenent de enquadernador, cordeler i estuquista. Va ingressar en UGT en 1890 i en el Partit Socialista en 1894, sent un dels mes eficaços col·laboradors de Pablo Iglesias. Posteriorment, la seva trajectòria sindical i política li durà a ocupar càrrecs d'adreça en ambdues organitzacions. Largo Caballero va ser President d'UGT i Vicepresident del PSOE.

En 1909 és deportat per la seva campanya contra la guerra del Marroc.

El President Azaña li va encarregar en 1936 la formació del seu govern, reservant-se Largo Caballero el Ministeri de la Guerra. El 15 de maig de 1937 i després d'una sèrie de derrotes militars, va presentar la dimissió del govern a València.

Al finalitzar la guerra, Largo Caballero s'exilia a França i al ser envaït aquest país pels alemanys és lliurat a la Policia hitleriana, que li interna en el camp de Orianemburgo on roman tres anys, sent alliberat per les forces poloneses en 1945. Als 77 anys d'edat i després de ser-li amputada una cama en un intent de salvar la seva vida, Largo Caballero va morir en un hospital de Paris el dia 23 de març de 1946.