| Les eleccions generals de 1933 són guanyades per
la dreta. Immediatament el cap de govern Lerroux del Partit Radical i
donat suport per la dretana CEDA, comença a canviar la legislació
progressista de l'anterior període, perdent-se tot l'avançat.
El president encarrega de formar govern a
Alejandro Lerroux cap del partit radical ja que la CEDA de Gil Robles no
està preparada per a governar, però dóna suport als radicals. A més,
es produeixen escisions en els partits. El 5 d'octubre de 1934 esclata una
vaga general a Espanya propiciada pels socialistes i presidida per Largo
Caballero. Aquest comitè s'organitza al febrer i al que s'alien grups de
la CNT, comunistes i estalinistes.
Així mateix, en aquesta línia
d'actuació alenteix la transferència de competències a la Generalitat
catalana i frena l'estatut d'autonomia basc.
La CEDA comença a reclamar del govern un àdhuc major gir a la dreta i
els falangistes actuen violentament contra les forces d'esquerra i
progressistes, el que degenera en un període de lluita (en totes les
seves formes) entre esquerranes i dretanes.
La CEDA finalment entra en el govern, amb la qual cosa s'accelera l'anul·lació
de les reformes progressistes.
L'esquerra reacciona convocant la vaga general amb un seguiment desigual.
En Astúries els obrers s'aixequen, constituint-se un fort moviment
revolucionari. En Catalunya es proclama el "Estat Català".
Ambdues iniciatives són sufocades. En el cas d'Astúries la repressió
exercida per l'exèrcit contra els rebels desencadena una matança.
Nombrosos polítics d'esquerra donen amb els seus ossos en la presó.
La CEDA assumeix àdhuc més poder després d'aquests fets i comença a
fer plans per a enderrocar la República. La falange fa tres cambres del
mateix i incita a l'alçament armat contra la República.
Hauríem d'assenyalar que la situació
a Europa durant aquest període està dominada per l'imparable ascens del
feixisme a Itàlia i Alemanya, i aquests països són els exemples a
seguir de la dreta europea, en aquests moments.
Tornant A Espanya, el govern pretén finalment fer una reforma de res
menys que 42 articles de la constitució, que suposen una volta endarrere
radical. També duu a votació una llei de contra-reforma agrària.
Seguidament esclaten una sèrie d'escàndols que esquitxen el govern
Lerroux. Tot això duu a la dimissió del govern i a la convocatòria
d'eleccions per al 16 de febrer de 1936, després d'un fallit intent de
crear un nou govern estable sense la CEDA.
Les esquerres s'uneixen en una àmplia aliança d'oposició cridada
"Front Popular", que encara que circumstancial suposa l'única
defensa que li queda a la República enfront del feixisme i els
conservadors monàrquics. |