| Va nèixer a Tortosa, Tarragona al 1884.
Mestre d'escola i periodista. Diputat a les Corts per Tortosa al 1914. Membre de la masonería. Juntament amb Layret fundà el Bloc Republicà Autonomista i junt a altres el Partit Republicà Català (1917). Participà en el movimient huelguístic barcelonès de 1917, pel que fou engarjolat. Va formar part de l'Aliança Republicana. Al 1929 junt amb Álvaro de Albornoz i Ángel Galarza va fundar el Partit Radical Socialista. Va intervenir en el Pacte de Sant Sebastià de 1930.
Proclamada la República fou nomenat ministre de Instrucción Pública (per compensar els milers d'escoles tancades per la prohibició d'enseyament a l'Esglèsia va crear més de 7000 escoles i centres d'enseyament secundària, va donar gran auge a la ensenyament popular i encara molt polititzat va impulsar el nomenament de professors per substituir als expulsats), però la lluita d'altres polítics com Rodolfo Llopis va frenar tots els seus avanços per intentar reduir-los al que havia vist en la URSS. Fou ministre d'Agricultura, Indústria y Comerç (1931) y altre vegada d'Agricultura (1933) i amb el triomf del Front Popular de nou ministre d'Instrucció Pública. Posteriorment al triomf electoral de la CEDA va unir el seu partit a l'Acció Republicana d' Azaña, donant lloc a l'Esquerra Republicana. Marcelino Domingo va morir a Toulosse l'any 1939. En la guerra visità a León Blum per demanar ajuda extrangera en la guerra. Acabant la guerra va fugir a França (Toulousse). Les seves principals obres són: "On va Catalunya?" (1927), "¿Adónde va España?" (1930) i "La experiencia del poder" (1934). |
