Aquest període està caracteritzat per l'esforç
del govern per modernitzar la nació i treure-la del seu endarreriment
secular tant en matèria econòmica com social. En aquest període
s'elabora i aprova la constitució, convertint-se en una de les més avançades
de l'època. La nova constitució suposa el primer enfrontament greu amb
l'església, que no l'accepta.Igualment important contra l'ordre anterior
és la Llei de Reforma Agrària, impulsada per Marcelino
Domingo.
El cort entre dretes i esquerres és
menys tallant en la discussió de l'Estatut de Catalunya, que troba entre
els seus opositors a republicans com Unamuno i Royo Villanova.
A caps d'any queda promulgada la Constitució de la República i triat
primer President Niceto Alcalá Zamora.
S'aborda la reforma de l'exèrcit,
amb la finalitat de millorar el seu grau d'eficiència. S'aborda la
reforma agrària. Es concedeix l'estatut d'autonomia a Catalunya i més
tard a altres regions. Es milloren les condicions laborals i els salaris.
Es creen nombroses escoles i es fomenta l'alfabetització.
Totes aquestes reformes troben una important oposició per part dels
poders oligàrquics del país. L'exèrcit, l'església, el gran cabdal i
les forces conservadores i monàrquiques veuen perillar el seu tradicional
estatus preponderant i s'oposen per tots els mitjans al seu abast a aquest
progrés.
Així la República sofreix a l'agost de 1932 un frustrat intent de
cop d'estat, dirigit pel general Sanjurjo i protegit per les forces
i l'església.
La situació econòmica internacional està marcada per la crisi mundial
de 1929 i això ve a agreujar els problemes econòmics de la República.
Això duu que unit a tot l'anterior les reformes es desenvolupin de forma
lenta, el que provoca rebuig per part dels jornalers, camperols i obrers
decebuts, pels progressos reals enfront de les expectatives que el nou règim
va crear.
Es produeixen vagues, manifestacions i aixecaments obrers, que tenen el
seu màxim exponent en els successos de Cases Velles, on la Guàrdia Civil
executa una massacre.
Aquest últim succés i la revolada consegüent provoquen una profunda
crisi governamental, que després de la formació de dos governs
successius desemboca en la dissolució de les corts i la convocatòria
d'eleccions generals. |