|
|
|
Fraga, Cisneros, Peces-Barba, Pérez-Llorca, Solé Tura, Herrero i Roca. |
|
|
Les
Corts triades el 15 de juny de 1977 no són formalment Constituents, així
doncs s'inaugurà la Legislatura sense que ningú pugui exigir la
responsabilitat del Govern davant el Parlament.
La Constitució de 1978 és va aconseguir gràcies a un acord possible, entre les forçes polítiques. La gran novetat de la Constitució de 1978, és el reconeixement de les Comunitats Autònomes, que ha servit per a avançar en el procés de descentralització política i administrativa. Set diputats, tres del govern i quatre de l'oposició, entre agost i desembre de 1977, van preparar un esborrany que va anar després objecte de discussions en el Congrés i el Senat, i que van entregar el 5 de gener de 1978 als grups parlamentaris. Aquestes set persones eren dos progresistes i cinc conservadors, dels quals un nacionalista:
|
A l'octubre de 1978 va ser votat per una gran majoria en les Corts i sotmès a un referèndum amb idèntic resultat positiu. L'acord només es va assolir, gràcies a mantenir una certa vaguetat sobre qüestions relatives a l'organització territorial de l'Estat. La Constitució espanyola consta de 11 títols i 169 articles. Després d'una generosa declaració de drets i llibertats el text declara la aconfesionalitat de l'Estat, encara que parteix de la idea de la necessitat de mantenir relacions de col·laboració amb l'Església catòlica. La Constitució, es fonamenta en la divisió de poders entre el Govern (executiu), els jutges (judicial) i les Corts (legislatiu). El poder legislatiu és bicameral, però el Congrés té uns poders molt superiors al Senat. El Congrés és elegit sistemàticament proporcional i el Senat sistemàticament majoritari. La part més polèmica del text constitucional és la qual es refereix a l'organització territorial de l'Estat. La raó que ho explica, deriva de la necessitat de donar satisfacció al mateix temps a aquelles regions sense tradició nacionalista i a les quals sí la tenen, per a les quals s'empra en la Constitució el terme “nacionalitat” que nisiquiera és definit. No obstant, l'essencialment positiu de la Constitució espanyola és el procediment de consens amb el qual ha estat elaborada. |