 |
Joan Miró (1893 -1983),
nascut a Barcelona, es formà com a pintor a La Llotja . El seu mestre li
ensenyà a tocar els objectes, amb els ulls tancats, abans de dibuixar-los:
aquest procediment l’ajudà a desenvolupar ràpidament el sentit de l’observació
i la percepció de la forma d’una manera que marcaria profundament la
seva personalitat com a pintor. Exposà per primer cop a les Galeries
Dalmau, l’any 1918, unes obres en les que es detecta la influència de
l’expressionisme i del fauvisme , i també una reflexió sobre el
cubisme .L’any 1919 viatjà a París on conegué Picasso . L’any 1920
pintà "La Masia", en la que es detecta la primera formulació
d’un llenguatge molt personal, en què els objectes no tenen un valor
pel que són, sinó com a signe de les projeccions personals de
l’artista. Miró trobà un camí diferent al dels principals estils d’avantguarda:
ni distorsions de l’objecte ni simplificació o abstracció, fa una
enumeració detallada de l’aspecte extern de les coses, l’arbre fulla
a fulla i branca a branca, la teulada teula a teula....per a projectar la
seva pròpia visió del món. La natura és per a ell un punt de partida,
mai d’arribada. La influència de les teories dels surrealistes el portà
a pintar les coses tal com les sentia i obtingué els primers grans èxits
. " Terra Llaurada", " Paisatge català " i "
Interior holandès I" són les obres mestres d’aquest moment. La influència dels literats surrealistes portà Miró a "pintar com un poeta" amb composicions on domina un gran buit, amb imatges metafòriques que recorden ambients de somni. Aquestes pintures s’han anomenat "pintures de somni". Durant els anys 1930- 1935 Joan Miró passà per una profunda crisi personal, que el portà a parlar d’ "assassinar la pintura". Es concentrà en l’escultura i el collage : fou una etapa d’experimentació amb els materials i de reflexió entorn de les propietats de l’objecte com a element central de la creació artística. La guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial determinaren la re-introducció a la seva obra d’elements expressionistes i d’un realisme tràgic. L’any 1939, per fugir de la guerra, Miró es refugià en un poble de la costa de Normandia, on inicià la sèrie coneguda com de les "constel·lacions", que acabaria l’any 1941 a Mallorca. A partir d’aquesta etapa es considera que Joan Miró assumeix la plena maduresa pictòrica. Continuarà elaborant el seu llenguatge ja presents a les "Constel·lacions": la lluna, la dona, l’ocell, les estrelles, però és fa més directe, més essencial. En envellir el pintor, la seva obra guanyà en dinamisme i en experimentació: pintures fetes de regalims o pintures amb els dits, grans formats en els quals els colors purs es combinen amb traços en negre que semblen escriptures . |
