|
Otto Dix |
|
 |
Va començar la seva formació artística en el centre de l'expressionisme a l'aconseguir en 1909 una beca per a estudiar en l'Escola d'Arts i Oficis de Dresden. Allí, a més de rebre la influència dels moviments expressionistes, va estudiar als mestres renaixentistes alemanys i italians en els museus de la ciutat. En 1914 es va allistar voluntari en la I Guerra Mundial els horrors de la qual quedarien plasmats en la seva obra durant un llarg període de temps i en la seva memòria per a sempre. De 1919 a 1922, va estudiar en la Dresden Akademie der bildenden Künste i va ser un dels creadors del Dresdner Sezession Gruppe 1919, un grup radical d'escriptors i artistes expressionistes i dadaistes. De 1922 a 1925 va residir en Düsseldorf, on es va casar amb Marthe Koch i es va vincular a la galeria d'avantguarda de Johanna Ey. La seva obra es va carregar d'una violenta crítica social al mateix temps que recuperava la tècnica del tremp sobre taula, pròpia del Renaixement, com mitjà per a arribar a una pintura d'àcid realisme. En 1925 va ser un dels participants de l'exposició Neue Sachlichkeit (Nova Objectivitat) en Mannheim. A la fi d'aquest any, Dix, animat pel galerista Karl Nierendorf, es va traslladar durant un temps a Berlín, on va arribar una enorme fama com retratista de societat. Berlín, una moderna metròpoli -que va immortalitzar Alfred Döblin en Berlín Alexanderplatz (1929)-, vivia en aquests moments un dels períodes més creatius i innovadors de la seva història que vindria poc després a enfonsar-se amb l'adveniment del nacionalsocialisme. En 1927 va ser nomenat professor de la Dresden Akademie der bildenden Künste i durant aquest període va pintar algunes de les seves obres més ambicioses, com el Tríptic Metròpolis, 1927-1928, una feroç crítica de la societat burgesa. Amb l'arribada del nazisme, Dix va perdre el seu lloc de professor a Dresden, les seves obres van ser confiscades i incloses en l'exposició Entartete Kunst (Art degenerat) i, sense abandonar Alemanya, es va retirar a Hemmenhofen, al costat del llac Constança, on es va dedicar a la pintura de paisatge i a la representació de temes religiosos amb un estil proper al de Altdorfer. En 1945 va anar de nou mobilitzat i fet presoner per l'exèrcit francès a Satisfer. Després del seu alliberament, va tornar a Alemanya on va viure la resta de la seva vida dedicat exclusivament a la pintura. |
