| Esgotat
i brut, el naufrago arriba a una illa. Una dona preciosa acudeix a socórrer-lo.
És la nimfa Calipso. El propi nom de la nimfa explica el que fa
Calipso. Ve del verb kalýptein, ocultar. La illa està tan lluny del món
que sembla que està fora d'ell. Els seus habitants estan ocults a tots.
Calipso li recull, li renta i guareix les seves ferides dolçament.
Ulisses es deixa fer. Calipso ho reté en aquella illa allunyada del món
durant molts anys. Li estima i aspira a conservar-li eternament. Des de
l'Olimp, Atenea la protectora d'Ulisses, observa a la parella. Acudeix
al seu pare i li diu que ja va sent hora que Ulisses regressi a la seva
casa. Zeus mira cap avall, cap al mar doncs no desitja enfrontar-se amb
el seu malhumorado germà. Espera fins que aquest surt de viatge i envia
a Hermes. El déu es planta en la illa de Calipso i s'entrevista amb
ella. Li comunica la decisió dels déus: ha de deixar marxar a Ulisses.
Calipso assenteix dolçament. Ulisses mentrestant, plora desconsolat
pensant en la seva llar. Quan arriba Calipso amaga les seves llàgrimes.
Malgrat tot, la deessa s'adóna. "Si et quedes amb mi t'ofereixo la
immortalitat" "Desitjo tornar a la meva llar, a Ítaca"
"És Penèlope millor que jo?" "Clar que no. Tu ets una
deessa. Ets molt millor que ella. Però Penèlope és la meva llar, és
la meva vida" Calipso es rendeix. Entre els dos construïxen una
barca perquè Ulisses emprengui el seu viatge de tornada. Calipso li veu
allunyar-se, des de la platja. |
