| Ulisses,
disfressat de captaire, i Telémaco regressen al palau. Ulisses observa,
ajudat per Telémaco, qui li segueixen fidels i qui no. Penèlope els
veu i s'acosta. Pregunta al captaire per Ulisses, com fa a tots els
viatgers. Ulisses li menteix. Li conta que va veure a Ulisses al
principi de la guerra. Immediatament, Penèlope li pren simpatia i mana
a una sirvienta que li renti els peus. La sirvienta és Euriclea,
l'antiga nodriza d'Ulisses. Ulisses sap que li reconeixerà quan vegi en
el seu panxell una cicatriu que té des de petit, com efectivament
ocorre. Euriclea calla per ordre d'Ulisses i es marxa d'allí, incapaç
d'ocultar el que sent. Els pretendents segueixen acorralant a Penèlope.
Farta els proposa el següent: el qual sigui capaç de tibar l'arc
d'Ulisses, aquest serà el seu marit. Tots fanfarronegen. Però tibar
l'arc d'Ulisses no és tan fàcil. Tots els pretendents ho intenten
sense aconseguir-lo. Penèlope somriu. Mentre, Telémaco i Ulisses han
anat tancant les portes de la sala. Telémaco també ho intenta i per
poc ho aconsegueix. Els pretendents es burlen. "Jo també vaig a
intentar-lo" diu el captaire que és Ulisses. Els pretendents li
llancen coses. És Penèlope qui li defensa. "Si aquest home ho
aconsegueix, li satisfaré de riqueses i regals" diu. Després es
retira a descansar. Ulisses va tibant l'arc i Telémaco acaba de tancar
les portes. Amb una facilitat sorprenent, Ulisses aconsegueix tibar
l'arc, posa una fletxa i apunta a un pretendent. Atenea li retorna el
seu aspecte. Cauen un després d'un altre. |
