Tornar-hi

Temple d'atenea nike

Atenea és filla de Zeus.

Un dia Zeus despertà amb mal de cap, era tal el seu dolor que va dir a Hefesto que l'obris per porder treure se'l, quan Hefesto l'obri emergir una presiosa dona a la que Zeus posar per nom Atenea.

Hefesto en concepta de pagament per haber-la tret i haber finalitzar la seva terrible agonia li va demanar a Zeus que se la entreguès, però, Hefesto era lleig i coix per lo que Zeus li va otorgar  una armadura per poder protegir-se del Déu ferrer, quan aquest es va abocar sobre ella el semen va caure al terra neixen un fill al que Atenea va entegar ala filla del rei d'Atenasper la seva estodia, sota la advertecia  de no obrir el sistell per veure al nedó, però, era tal la curiositat que les joves el van obrir i en ella van tobar un ser amb cos d'home i cua de serp... de fet en aquests episòdi es va obrir un cert vincle d'Atenea  amb la ciutat de la que es faria protectora.

Diuen, que els Atenencs dubtaven si donar el control de la ciutat al Déu del mar Poseidón o a Atenea ... Poseidón va entregar com regal als seus ciutadans un magnífic caball blanc, veloç i invencible, Atenea per la seva part va fer emeger la terra una olivera, els atenencs sense dubtar es decantaraen per Atenea i fou així com la deesa passà a ser protectora de la ciutat.

Atenea és sens dubté la deesa més estimada i respectada, les seves virtuds com guerrera i com deesa de gran intel·ligència (per aquest motiu es representa amb un mussol ) representava l'ideal grec per excel·lència, a ella se li consegraren numbrosos temples i estàtues per exemple, la situades en l'acròpolis, una d'elles a l'entrada de gran estatura esculpida en bronce, i la més important la q està situada en l'interior del partenó realitzada en oro i marbre  per l'arquitecte Fidias.

Atenea en origen fou proctectora de tota Grècia , de fet en la mitologia se la representa sempre partidaria en la batalla del costat Heleno. Va se la protectora de les verges, ya que no fou tocada per cap Déu o home, i cuidada de l'agricultura, la saviduria i las armes.

Atenea és l'equilibri de Minerva en la mitologia latina.

 

La idea de la construcció d'aquest petit temple, va sorgir en el 449 a. C. després de la pau amb els perses. No obstant això, Pèricles es va oposar a l'aixecament del mateix i no es van començar les obres fins al 421 a. C . El temple va ser finalment construït cap a l'any 425, quatre anys després de la mort de Pèricles. El projecte se li va encarregar a Kalíkrates, qui va dissenyar un temple d'ordre jònic que va haver d'adaptar-se al petit espai que se li va assignar, suprimint el pronaos. Està situat sobre el bastió que flanquegen els Propileos, i es va dedicar a commemorar les victòries de Alcibíades, que van suposar un armisticio temporal en la catastròfica guerra del Peloponeso. És un temple anfipróstilo, amb quatre columnes jòniques en cada pòrtic. Les proporcions són sorprenentment pesades, potser per a no contrastar massa amb les columnes dòriques dels Propileos. La petita estructura va ser desmantellada pels turcs, que van usar les seves pedres per a fortificacions, i restaurada en el segle XIX. Són bellíssimes les escultures esculpides per a aquest temple, diverses representacions de la Victòria, sola o en compañia d'Atenea. Aquests relleus probablement van ser esculpits per mestres que van aprendre el seu ofici sota l'adreça de Fidias quan es van realitzar els treballs escultòrics del Partenón. La més bella d'elles la Victòria deslligant-se la sandàlia, la transparent vestidura de la qual, d'estil fidiaco, sembla una cascada de plecs que subratllen les gracioses formes de la victòria. S'ha atribuït a l'escultor Kalimaco -a qui es considera l'inventor del capitell corinti- l'autoria del refinamiento de l'última fase de l'estil del segle V, que ha perdut les grans cadències de Fidias per més que les seves melodies hagin captat la nostra voluntat L'edifici té en conjunt una estructura bastant senzilla, de vegades sembla més un projecte omaqueta que un temple pròpiament dit, per les seves dimensions, i per la novetat de la seva concepció. Consta de dos murs laterals, dos pòrtics tetrástilos, una sóla sala o naos, i dos pilars "in antis", que fan un efecte de tancament sobre la sala principal. Les columnes són de pur estil jònic, esveltes a pesar de la poca altura de l'edifici, sobre les quals es col·loca un arquitrau amb tres franges horitzontals i un fris completament decorat com en l'interior del Partenón. El temple de la Nike Aptera, com el seu nom indica era bàsicament un altar dedicat a la Victòria, per això no feia falta que anés excessivament gran, ja que com en tots els temples grecs, les cerimònies i sacrificis es realitzaven en l'exterior, dedicant-se l'interior a la custòdia de les imatges dels déus.

Tornar-hi