(Atenes, h. 490 a. de C.-?,
431 a. de C.) Escultor grec. Va ser l'artista més famós del món clàssic,
i el mestre que va dur l'escultura a les cotes més altes de perfecció
i harmonia. La biografia de Fidias ens és en la seva major part
desconeguda. Tot just se sap gens de la seva formació, si bé es creu
que tenia experiència com grabador, pintor i repujador. Va viure en l'època
de Pèricles, estadista obstinat a fer de l'Acròpoli d'Atenes un signe
majestuós de la grandesa de la ciutat, que es va convertir en el
principal protector de Fidias, qui bàsicament va treballar en i per a
Atenes.
Fidias va sobresortir tant en
l'escultura exempta com en el relleu. La primera obra que es coneix
d'ell és l'Atenea Lemnia, una estàtua de la deessa destinada a l'Acròpoli
d'Atenes, de la qual es conserven dues còpies parcials: un busto en el
Museu Arqueològic de Bolonya i una figura gairebé completa en el
Albertinum de Dresden.
En el 438 a. de C. es va consagrar l'Atenea Partenos, l'obra que li va
significar la fama. La patrona d'Atenes està representada en aquesta
estàtua de nou metres d'altura com una deessa guerrera, amb escut i
casc, preparada per a la defensa de la ciutat. L'obra, perduda, es
coneix a través de còpies de grandària molta menor.
A més de l'Atenea per al Partenón, Fidias va realitzar altra estàtua
criselefantina, aquesta per al santuari de Olimpia: la efigie de Zeus,
inclosa pels antics entre les set meravelles del món. Era una estàtua
sedente del déu, de dotze metres d'altura, que destil·lava grandesa i
majestuosidad; és coneguda a través de reproduccions en monedes i
joies.
Però el
que va engrandir el nom de l'artista ja en el seu temps i ha mantingut
inalterada la seva fama a través dels segles són les escultures del
Partenón. Finalitzada la construcció del temple, Fidias i el seu
taller es van ocupar de la decoració escultòrica, que incloïa un fris
en baix relleu d'uns cent seixanta metres de longitud, dos frontons
decorats amb figures exemptes i noranta-dues metopes en altorrelieve.
Si bé va dissenyar tot el conjunt, es creu que Fidias va executar una
petita part, malgrat la qual cosa aquesta obra constituïx una mostra
indiscutible del seu geni. Les peces que es conserven es troben en la
seva majoria en el British Museum. Gaudeixen de particular celebritat el
grup de les Tres Parques i els fragments de la Processó de les
Panateneas, sobretot el grup dels déus de l'Olimp, on és d'admirar el
magistral tractament de les teles, que s'adhereixen al cos i dibuixen
els seus contorns, una faceta creativa que ha contribuït decisivament a
la fama de l'art fidíaco; també els cavalls, poderosos i dinàmics, i
els seus fers genets denoten el mestratge de l'escultor.
Entre les restants obres que s'atribuïxen a Fidias, conegudes per còpies,
es troben l'Apol·lo Parnopios, estàtua de bronze erigida en l'Acròpoli
d'Atenes; el Anadumeno de Olimpia, en bronze, que s'identifica com el
Farnesio de marbre del British Museum de Londres; la Amazonas de Éfeso,
creada en competència amb Policleto i Cresilas; i el Anacreonte, que
s'ha identificat amb l'estàtua Borghese de Copenhaguen.
Els últims anys de la vida de Fidias estan embolicats en el misteri. A
la caiguda de la seva protector, Pèricles, l'escultor va ser acusat de
malversació de l'or destinat a l'estàtua d'Atenea, i malgrat demostrar
la seva innocència, va ser empresonat sota pretext de impiedad, per
haver inclòs el seu retrat i el de Pèricles en l'escut de la deessa
Atenea. Segons alguns cronistes, Fidias va morir en la presó; al dir
d'uns altres, va aconseguir escapolir-se i es va exiliar en Olimpia,
enclavament on en 1954-1958 es van excavar les restes del seu taller. La
seva influència es va estendre tant a la pintura de gots coetània com
a l'escultura dels segles següents.
|
