| Tartessos: (grec:Τάρτησσος,
llatí: Tartessus) va ser el nom pel qual els grecs coneixien a la
primera civilització d'Occident. Hereva de la cultura megalítica del
sud-oest ibèric,que es va desenvolupar suposadament en el triangle
format per les actuals províncies d'Huelva, Sevilla i Cadis, en la
costa sud-oest de la península Ibèrica. Va tenir per eix el ric
Tartessos, que els romans van cridar després Baetis (abans Oleum flumen
ric d'oli) i els àrabs Guadalquivir (que significa riu gran). No
obstant això, gens és segur, i diversos autors tracten de situar el
ric Tartessos en les boques del Odiel i el Tinto (ria d'Huelva), en el
Mar Menor, en les boques del Guadiana o en el mateix Tall. Els tartesis
van desenvolupar una llengua i escriptura distinta a la dels pobles veïns,
i va tenir influències culturals d'egipcis i fenicis. La primera font històrica que al·ludeix a Tartessos data del segle IV, de l'escriptor romà Rufo Festo Avieno, que va escriure una obra titulada Ora marítima, poema en el qual es descriuen les costes mediterrànies. Segons el poeta, va utilitzar fonts antiguíssimes d'autor desconegut. Una d'aquestes fonts data del segle IV adC, de la qual Avieno va escriure que era un "periple", és a dir, un viatge de navegació costanera, realitzat per un marí grec i cartaginès, en el qual partint de les costes de Britannia o de Cornualla (Anglaterra) i va arribar fins a Massalia (Marssella). Com resultat d'aquell viatge es narren els llocs visitats pel desconegut marí, que proporciona les notícies més antigues sobre la Península Ibèrica. |