|
HEFEST (VULCÀ) És
el déu del foc i dels ferrers. Hera, despitada pel naixement d'Atena,
el va concebre sense la intervenció de Zeus. Quan aquest va penjar Hera
del cel, amb una enclusa lligada a cada peu, per haver volgut perjudicar
Hèracles, Hefest va cercar d'auxiliar-la. Irritat, Zeus el va
precipitar daltabaix de l'Olimp. Després d'estar caient durant un dia
sencer, es va estimbar a l'illa de Lemnos i de la patacada va quedar
coix. A més de coix, el barbut Hefest és molt lleig i va sempre brut
per culpa de la seva feina de ferrer. La seva farga es troba dins el
volcà Etna. Allà, amb una inigualable destresa que admira tothom,
fabrica, ajudat pels Ciclops, els llamps de Zeus, armes per a déus i
herois i qualsevol objecte de metall. Els seus atributs són les eines
de ferrer.
|
|
|
|
ATENA (MINERVA) És la deessa de la guerra, la saviesa, i l'artesania, patrona d'Atenes. És també anomenada Pal·las. Quan Metis n'estava embarassada, el seu pare Zeus va saber per Gea que, si Metis li donava un fill després de la filla a punt de néixer, aquest li arrabassaria el poder. Per evitar-ho Zeus s'empassà Metis. Arribat el moment del part, demanà a Hefest que li obrís el cap d'un cop de destral. Així ho féu el déu i del cap de Zeus eixí Atena, ja adulta i equipada amb l'armadura, el casc, l'escut i la llança. Altres atributs seus són l'ègida, l'olivera, l'òliba i la serp. Atena conservà sempre la virginitat, tot i que crià un fill. En efecte, una volta que anà a la farga d'Hefest per encarregar-li unes armes, el déu ferrer ntentà violar-la sense assolir-ho. Però en el forcejament Hefest ejaculà sobre la cuixa d'Atena, la qual s'eixugà amb un floc de llana i el llençà a terra. Del contacte del semen amb la terra nasqué Erictoni. Atena recollí l'infant i el confià dins una cistella a Pàndrosos, filla de Cècrops, el primer rei atenès, prohibint-li que la destapés, perquè tenia la intenció de criar-lo en secret com si fos el seu fill. Però les germanes de Pàndrosos no pogueren reprimir la curiositat i obriren a cistella, on descobriren la criatura amb una serp, que les atacà i els provocà la mort. Erictoni fou educat al temple de la deessa, a l'Acròpolis, i esdevingué rei d'Atenes. |
|
ARTEMIS (DIANA) Deessa de la cacera i protectora dels animals i dels boscos, nasqué dels amors de Zeus i Leto (Latona). Quan Leto era a punt de donar llum, no trobava cap terra que l'acollís per por de la venjança d'Hera, fins que arribà a l'illa anomenada després Delos, on a la fi pogué parir els seus dos bessons: primer Àrtemis, que ajudà seguidament a néixer el seu germà Apol·lo. Per això Àrtemis, encara que restà sempre verge, és també la deessa dels parts. És representada com una donzella vestida amb una túnica curta que du un arc i un carcaix ple de fletxes. |
|
