|
APOL·LO Déu
de la música, de l'endevinació i del sol. Presideix el cor de les nou
Muses, divinitats de les arts. Les fletxes que tira amb el seu arc
provoquen la malaltia, però també és el déu guaridor i purificador.
Eren oracles molts santuaris dedicats a Apol·lo, el més important dels
quals era el de Delfos. Si bé els seus nombrosos amors són molts cops
dissortats, la seva aparença és la d'un jove molt bell, imberbe i amb
els cabells foscos rinxolats cenyits per una corona de llorer, portant a
la mà una lira i a l'esquena un carcaix. El seu animal és el corb.
|
|
|
|
HERMES (MERCURI) Missatger
dels déus, guia dels morts fins als inferns i déu dels viatgers, del
comerç i dels lladres. Astut fill de Zeus i Maia, nasqué en una cova
de Cil·lene i poc després s'escapà del bressol, robà tot un ramat de
vaques pertanyents a Apol·lo i les menà a Pilos, on en sacrificà
dues, en menjà una part i amagà les altres en una cova. En tornar a
Cil·lene trobà una tortuga, en buidà la closca i amb ella inventà la
lira afegint-hi cordes confeccionades amb budells de vaca. Apol·lo
descobrí el lladre de les vaques gràcies a les seves dots endevinatòries
i portà Hermes davant Zeus. Però al final Apol·lo acordà amb Hermes
bescanviar les vaques per la lira. També la siringa fou inventada per
Hermes, que la lliurà igualment a Apol·lo a canvi del seu caduceu d'or
i d'algunes nocions d'art endevinatòria. Es representa Hermes com un
jove cobert amb un capa i un barret o casc alat, calçat amb sandàlies
també alades i duent el caduceu a la mà.
|
|
EROS (CUPIDO) És el déu de l'amor. Nascut dels amors d'Afrodita i Ares, era imaginat com un adolescent o nen alat i entremaliat que es diverteix inflamant d'amor els cors amb les seves fletxes. Magrat la seva aparença innocent, el temien mortals i immortals, i fins i tot en sentien respectat el totpoderós Zeus o la seva pròpia mare, sabedors que ni tan sols ells eren fora de l'abast de les seves cruels sagetes.
|
|
|
|
DIONÍS (BACUS) És
el déu del vi i de la vinya. Fill de Zeus i la mortal Sèmele, va
descobrir la vinya i es va haver de guanyar un lloc a l'Olimp estenent
el seu culte per tot el món. Com a rituals consagrats a Dionís es van
originar el teatre i les orgies o bacanals, cerimònies nocturnes en què
els fidels pretenien ser posseïts pel déu en un deliri místic. És
representat com un jove coronat amb pàmpols, amb una copa o el tirs a
la mà, sovint sobre un carro tirat per panteres i acompanyat per un
desenfrenat seguici compost de bacants i sàtirs.
|
