NB: Sobre les instruccions i gràfics
Un full de càlcul és una taula on cada cel·la pot contenir algun dels següents tipus de dades:
Text és tota seqüència de caràcters que no és ni un número ni una fórmula. Per introduir un nombre o una fórmula com a text (p.e. un número de telèfon) cal posar un apòstrof al principi.
na fórmula és una expressió que comença amb el signe = i conté operadors,
funcions, valors literals numèrics o textuals o referències a altres cel·les.
Per fer referència a una cel·la cal identificar-la per la lletra de la columna i
el número de la fila, p.e. C2
fa referència a la cel·la que està en l'intersecció de la tercera columna i la segona fila. Per fer referència a totes
les cel·les d'una àrea rectangular, s'indiquen la primera i l'última cel·les
separades per dos punts, p.e. B2:C6
.
Són exemples de fórmules:
Fórmula | Notes |
---|---|
=B5 |
Trasllada a la cel·la on es trobi les
dades o el resultat de la fórmula de la cel·la B5 |
=A1+A2-A3 |
Suma els valors numèrics de les cel·les A1
i A2 i
resta el valor numèric
de la cel·la A3 |
=(2*B3)/B4 |
L'asterisc és l'operador de multiplicació i la barra inclinada l'operador de divisió |
=SUMA(D5:D10) |
Suma els valors numèrics de totes les cel·les des de D5 a D10 ,
ambdues inclusives |
SUMA
és una funció. Per conèixer totes les funcions
disponibles consulta el tema d'ajuda Lista de categorías
y
funciones en la pàgina inicial d'ajuda. També pots usar el pilot automàtic
de fórmules per seleccionar-les
(menú Insertar->Función).
Perquè et facis una idea pràctica de com funciona un full de càlcul:
En el full anterior vas poder comprovar que les referències a les cel·les s'ajustaven en copiar les fórmules: aquest tipus de referències s'anomenen referències relatives, i són les més corrents. No obstant això, a vegades ens interessa usar referències absolutes, és a dir, referències que no s'ajusten en copiar una fórmula d'una cel·la a una altra: per a això, posem el caràcter $ davant la referència a la columna, a la fila, o a ambdues, segons ens interessi mantenir fixa la referència a la columna, a la fila, o tant a la columna com a la fila. Per exemple:
Referència relativa |
B2 |
---|---|
Referència absoluta a
la columna |
$B2 |
Referència absoluta a
la fila |
B$2 |
Referència absoluta
(a la columna i la fila) |
$B$2 |
En l'exercici siguiente podràs comprovar la utilitat de les referències absolutes:
Per saber més, et convindrà seguir la següent pràctica que està en format odt d'Openoffice i que pots seguir pasa a pas.
Fes clic aquí