Següent

Math: l'editor de fórmules

Anterior

Writer: el processador de textos (I)

Índex general

Writer: el processador de textos (II)

Exercici 8

NB: Sobre les instruccions i gràfics

Insertar una imagen

  1. Selecciona Insertar->Imagen->De archivo.

  2. S'obrirà el quadre Insertar imagen. Tria la imatge que vulguis y prem Abrir.

Ancoratge, ajustament i posició de la imatge

Format de la imatge

Per ajustar totes les opcions de la imatge:

  1. Obre el quadre de diàleg Imagen. Hi ha tres formes d'obrir-lo:
  2. Ajusta les opcions al quadre de diàleg Imagen (polsa sobre el botó Ayuda per saber que consisteixen les opcions) i polsa Aceptar per aplicar-les.

Ja pots fer l'Exercici 8, que consisteix a inserir les fotografies de les grans figures de la Informàtica de l'Exercici 6

  1. Desa aquestes fotos en la teva carpeta personal: Dijkstra, Ada-Lovelace, Von-Neumann.
  2. Obre el document preparat en l'Exercici 6 i insereix cada fotografia en el primer paràgraf (sense comptar els paràgrafs del títol ni de la procedència del text) de cada biografia.
  3. Selecciona Ajuste de página dinámico i mou-la cap a la dreta de manera que el text flueixi per l'esquerra.
  4. Separa el text de la imatge obrint la fitxa Ajuste el quadre de diàleg Imagen i augmentant l'espai.

Exercici 9

En general, les eines d'escriptura automàtica només són útils per a qui usa molt el processador de textos. L'usuari ocasional faria bé a desactivar-les si li resulten molestes.

Activar i desactivar la revisió ortogràfica automàtica

Activar i desactivar el formatat automàtic

El formatat automàtic inclou operacions com:

El formatat automàtic pot aplicar-se constantment mentre s'escriu, o responent a una ordre de l'usuari. L'opció d'aplicar-lo mentre s'escriu hi hauria de poder activar-se i desactivar-se per mitjà de l'opció Herramientas->Corrección automática, però aquesta opció sembla que no funciona. No queda un altre remei, per tant, que obrir el quadre de diàleg Corrección automática i activar o desactivar totes les opcions que ens interessin.

  1. Selecciona Herramientas->Corrección automática.

  2. S'obrirà el quadre de diàleg Corrección automática. Activa o desactiva les opcions que vulguis , polsa el botó Ayuda per saber en què consisteix cadascuna. Per aplicar els canvis polsa Aceptar. En l'il·lustració inferior es mostra la fitxa Opciones del quadre; en ella, les caselles de la columna [R]defineixen les opcions per al formatat automàtic a petició de l'usuari; les caselles de la columna [E] defineixen les opcions per al formatat automàtic mentre s'escriu.

Fes l'Exercici 9 per comprovar pràcticament el funcionament d'aquests automatismes:

  1. Crea un nou document d'OpenOffice.org Writer.
  2. Activa la revisió ortogràfica automàtica, si no està activada. Haurà d'estar ressaltat el símbol corresponent de la barra d'eines.
  3. Obre el quadre de diàleg Corrección automática. Selecciona les opcions següents i prem Aceptar:
  4. Introdueix amb el teclat el text següent (no l'enganxis ) amb falta d'ortografia inclosa i sense majúscules: comprovaràs que no es realitza cap canvi automàtic, però veuràs subratllada la falta d'ortografia.

    dijo exactamente: "soy inglés. no ablo bien el castellano".

  5. Ara selecciona Formato->Formateado automático->Aplicar: el text anterior haurà d'haver-se transformat en el següent:

    Dijo exactamente: “soy inglés. No hablo bien el castellano”.

    Comprova que s'han posat en majúscules les inicials de les oracions (excepte una), s'han canviat les cometes i la forma "ablo" s'ha canviat per "hablo" (aquest canvi està definit a la taula de substitucions de la fitxa Reemplazar del quadre Corrección automática).

  6. Torna a obrir el quadre de diàleg Corrección automática i activa la substitució de les cometes tipogràfiques dobles, la casella Completar palabras i les caselles de les línies Utilizar la tabla de sustitución i Iniciar todas las frases amb mayúsculas que vas desmarcar abans.
  7. En una nova línia (no esborris l'anterior) torna a teclejar el text original: veuràs que les correccions es realitzen a mesura que vas escrivint i que per escriure les paraules exactament i castellà n'hi ha prou amb teclejar les tres primeres lletres i acceptar el suggeriment polsant la tecla Entrar; si el suggeriment no fos adequada, continuaríem escrivint o polsaríem Esc per rebutjar-la. Pots usar la funció Deshacer (Ctrl Z) per desfer els canvis automàtics.

Exercici 10

Llistes

Crear una llista

La forma més senzilla de crear una llista consisteix a seleccionar les línies i polsar el botó corresponent de la barra d'objectes de text (vid. barres d'objectes): Activar/desactivar numeración, si volem una llista numerat, o Activar/desactivar viñetas, si volem una llista no numerada.

Modificar l'estructura

Un cop creada la llista, la barra d'objectes de numeració ens permet modificar fàcilment la seva estructura:

Editar el format

Per editar el format de la llista:

  1. Situa el cursor sobre qualsevol element del nivell que vulguis editar.
  2. Obre el quadre de diàleg Numeración y viñetas. Hi ha quatre formes d'obrir-lo:
  3. En aquest quadre de diàleg, les seleccions realitzades en les fitxes Viñetas, Tipo de numeración i Imágenes s'apliquen al nivell actual; la fitxa Esquemas permet seleccionar un esquema global per a tota la llista. Un cop expressades les teves opcions polsa Aceptar per aplicar-les.

Ara fes l'Exercici 10.

  1. Descarrega el document writer-10. Formata'l i completa'l perquè s'assembli el més possible a writer-10.pdf d'acord amb les instruccions següents.
  2. Estructura i formata la llista de gèneres literaris com una llista no numerada de dos nivells. Usa els botons de desplaçament d'elements per ordenar alfabèticament els subgèneres (elements del segon nivell).
  3. Estructura i formata el mini-test literari com una llista numerada també de dos nivells. La resposta correcta és sempre la primera. Usa els botons de desplaçament per a "barallar-les" una mica: veuràs què fàcil és.

Exercici 11

Taules

Crear una taula

  1. Selecciona Tabla -> Insertar.

  2. Al quadre de diàleg Insertar tabla, indica el nombre de columnes i files i altres opcions i polsa Aceptar.

Convertir text en taula

  1. Selecciona las línies de text.
  2. Selecciona Taula -> Convertir -> Texto en Tabla.

  3. Al quadre de diàleg Convertir texto en tabla, selecciona el caràcter que marca la separació de les columnes (sol usar-se el tabulador), ajusta altres opcions i polsa Aceptar.

Desplaçar-se per la taula

En introduir dades en una taula no resulta pràctic usar el ratolí, és més còmode i ràpid usar el tabulador per desplaçar-se a la cel·la següent i la combinació Mayúsculas Tabulador per desplaçar-se a la cel·la anterior.

Seleccionar cel·les, fileres i columnes

Per seleccionar files i columnes pots usar el ratolí o els menús, que resulten útils sobretot per realitzar seleccions que no caben en la pantalla.

Per seleccionar la cel·la on està el cursor, o la taula sencera , podem usar el comando Editar->Seleccionar todo (Ctrl A), que dins una taula es comporta de manera especial: executat un cop, selecciona la cel·la on està el cursor; executat dos cops seguides, la taula sencera ; i executat tres, el document complet.

Inserir i esborrar fileres i columnes

Usa els menús o els botons de la barra d'objectes per a taules.

Editar el format de la taula

  1. Selecciona Tabla->Propiedades de la Tabla o l'opció Tabla del menú contextual fent clic amb el botó dret del ratolí.

  2. Al quadre de diàleg Formato de tabla, ajusta les opcions (polsa Ayuda per saber en què consisteixen) i polsa Aceptar.

Fes ara l'Exercici 11:
  1. Crea un nou document d'OpenOffice.org Writer.
  2. Obre la pàgina de Wikipèdia sobre Itàlia: http://es.wikipedia.org/wiki/Italia
  3. Copia la taula de festes. Per no perdre el format en enganxar-la , copia una mica del context: una línia per damunt i una altra per sota.
  4. Enganxa la taula en el document de text: veuràs que no es perden ni el format ni els enllaços.

No obstant això, molts cops no interessa copiar el format de la taula --potser no harmonitzi amb la resta del document-- i els enllaços no tenen sentit en un document destinat a ser imprès. Prova ara a enganxar les dades sense format: només text amb tabulacions i salts de línia:

  1. Torna a copiar la taula de festes de la pàgina de Wikipèdia , però aquesta vegada copia només les files: no copiïs el context.
  2. Enganxa la nova còpia en el document sota de l'altra, però fes-lo com a Texto no formateado (mantingues prés el botó Pegar de la barra de funcions fins que aparegui aquesta opció, o selecciona Editar->Pegado especial).
  3. Un cop enganxat el text sense format, veuràs 14 línies de text amb les dades separades per tabulacions. Selecciona-les i converteix-les en una taula.

Ara dóna-li format a la nova taula:

  1. Selecciona la primera fila i aplica el format següent:
    2.  
  2. Fes clic sobre qualsevol cel·la per treure la selecció, obre el quadre Formato de tabla i aplica un vora gris d'1 punt.
  3. Selecciona totes les cel·les de la taules i aplica Formato->Columna->Ancho óptimo.
  4. Torna a obrir el quadre Formato de tabla i selecciona l'alineació centrada.

Per a reutilitzar aquest format, afegeix-lo als autoformats de taula:

  1. Amb el cursor en una cel·la de la taula, selecciona Formato->Formateado automático.
  2. Al quadre Formateado automático prem Añadir, dóna-li un nom al format i prem Aceptar.

Prova ara a crear una taula nova de 5 columnes i 4 files amb el format desat:

  1. Situa el cursor al final del document, polsa Entrar per afegir un paràgraf i selecciona Insertar->Tabla.
  2. Al quadre de diàleg Insertar tabla, indica el nombre de columnes i files i polsa el botó Formateado automático i selecciona el format guardat. En acabar, prem Aceptar per inserir la taula.

El document acabat hauria d'assemblar-se a writer-11.pdf.

Exercici 12

Estils de paràgraf

Un estil de paràgraf és un conjunt de formats de caràcter i paràgraf (font , alineació, etc.) que podem aplicar als paràgrafs d'un document. Aplicar un estil de paràgraf no suposa simplement aplicar-li al paràgraf el format de caràcter i paràgraf corresponent, sinó crear un enllaç entre el paràgraf a què s'aplica l'estil i la definició de l'estil de paràgraf; per consegüent, les eventuals modificacions de l'estil es reflecteixen automàticament en el format del paràgraf: en això resideix la seva potència.

Entre els avantatges d'usar estils de paràgraf per donar format als documents, avantatges que els fan indispensables en l'edició de documents llargs, podem citar les següents:

Estils de paràgrafs predefinits

Per defecte, els paràgrafs dels documents nous s'associen a l'estil Predeterminado, que és un dels estils de paràgraf predefinits d'OpenOffice .org Writer . Per examinar-los:

  1. Obre la finestra de l'Estilista: prem el botó Mostrar/ocultar Estilo y formato (estilista) de la barra de funcions, la tecla F11 o selecciona Formato->Estilo y formato.
  2. En la finestra de l'Estilista, prem sobre el símbol de paràgraf () per mostrar els estils de paràgraf i al quadre combinat inferior selecciona Jerárquico per visualitzar-los jeràrquicament.

Com pots veure, tots els estils deriven de l'estil Predeterminado: qualsevol canvi que facis en una propietat del format d'aquest estil l'heretaran tots els estils, a menys que en ells s'hagi definit específicament aquesta propietat. Per exemple, si defineixes com centrada l'alineació de l'estil Predeterminado, tots els estils en què no s'hagi definit l'alineació també apareixeran centrats.

Fixa't en els estils següents, que usaràs en l'exercici:

No confonguis els estils Encabezado 1, Encabezado 2, etc., amb Encabezamiento. Els primers han d'usar-se amb els títols de les seccions i subseccions del document per facilitar la creació automàtica de l'índex de matèries; el segon s'aplica automàticament als encapçalaments de les pàgines.

Estils de paràgraf de l'usuari

També pots definir els teus propis estils específics amb noms que et resultin significatius. Per crear un estil nou, obre el menú contextual de l'Estilista  i selecciona Nuevo. També pots definir un estil nou partint del format d'una selecció: per a això, polsa el botó Nuevo estilo a partir de la selección de la finestra de l'Estilista.

Aplicar un estil de paràgraf

Per aplicar un estil de paràgraf, fes doble-clic sobre l'estil que vulguis aplicar en la finestra de l'Estilista. Els estils en ús es poden aplicar també seleccionant-los al quadre combinat Aplicar estilo de la barra d'objectes.

Modificar un estil de paràgraf

  1. Obre el quadre de diàleg Estilo de párrafo: selecciona l'ítem de Título a la llista i l'opció Modificar del menú contextual.
  2. Al quadre Estilo de párrafo defineix el format de l'estil i prem Aceptar.

     

Format de l'estil i format directe

Observa que tot paràgraf, a més d'estar associat a un estil de paràgraf, és susceptible de rebre format de caràcter o paràgraf directament. Aquest format directe preval sempre sobre el format de l'estil associat al paràgraf. Si, per exemple, apliquem la font Bitstream Vera Sans a un paràgraf i posteriorment definim la font de l'estil de paràgraf com Brillant Sans Unicode, el paràgraf en qüestió mantindrà la font Bitstream Vera Sans, mentre que els paràgrafs associats a l'estil que no tinguin una font específica passaran a visualitzar-se amb la font Brillant Sans Unicode.

Índexs de matèries

Si has usat els estils Encabezado 1, Encabezado 2, etc. per marcar els títols de les seccions i subseccions del teu document, crear un índex automàtic de matèries no revesteix cap dificultat:

  1. Situa el cursor en una línia en blanc al lloc on vulguis crear l'índex.
  2. Selecciona Insertar->Índices->Índices.
  3. Al quadre de diàleg Insertar índice comprova que el tipus sigui Índice de contenido, ajusta altres opcions si ho desitges i prem Aceptar.

Per actualitzar l'índex després de modificar el document, o per variar la seva estructura, posa el cursor sobre l'índex i usa les opcions del menú Inserir o del menú contextual.

Ara fes l'Exercici 12. Torna a descarregar el document writer-06 i desa'l com writer-12 a la teva carpeta personal.

  1. Selecciona tot i aplica l'estil de paràgraf més abundant, en aquest cas Sangría de primera línea.
  2. VuTorna a la primera línia, que serà el títol de la portada, i aplica l'estil Título.
  3. Per a cada biografia, aplica l'estil Encabezado 1 aal nom i l'esti Cuerpo de texto al paràgraf que indica la procedència del text i al paràgraf següent. En la biografia d'Edsger Dijkstra , aplica l'estil  Encabezado 2 al títol Cites i l'estil Cita a las cites. Alinea els paràgrafs que indiquen l'origen a la dreta sense modificar l'estil.
  4. Crea un paràgraf en blanc d'estil Predeterminado i crea l'índex.

Ja tens el document estructurat. Ara ajusta el format dels estils:

  1. Modifica l'estil Título amb un espai davant el paràgraf de 15 cm i introdueix un paràgraf buit al davant perquè s'apliqui la separació.
  2. Modifica l'estil Encabezado del índice amb un salt de pàgina al davant, amb estil de pàgina Índice, número 1.
  3. Modifica l'estil Encabezado 1 amb un salt de pàgina al davant, amb estil de pàgina Predeterminado, número 0 (amb un altre número , el comptador de pàgines es reiniciaria en cada secció).
  4. Justifica els estils Cuerpo de texto y Cita. No cal justificar l'estil Sangría de primera línea, perquè deriva de Cuerpo de texto.

Per acabar, el disseny de les pàgines:

  1. Aplica a la portada l'estil de pàgina Primera página.
  2. Modifica l'estil de pàgina Índice activant el peu de pàgina i la numeració en números romans en minúscula.
  3. Insereix el número de pàgina al centri del peu de pàgina de l'estil de pàgina Índice.
  4. Modifica l'estil de pàgina Predeterminado activant l'encapçalament i el peu de pàgina.
  5. Insereix el número de pàgina al centre del peu de pàgina de l'estil de pàgina Predeterminado i el títol al centri de l'encapçalament.
  6. Per reiniciar el comptador de pàgines en la primera pàgina després de l'índex, posa el cursor en el títol de la primera secció i modifica el format del paràgraf (no de l'estil) canviant a 1 el número de pàgina.
  7. Situa el cursor sobre l'índex i actualitza'l .

Si has fet tot bé, el teu document hauria d'assemblar-se a writer-12.pdf. Observa que queden sengles pàgines en blanc després de la portada i de l'índex: el document està preparat per a la impressió a doble cara.

Exercici 13

Plantilles

En paraules de l'ajuda d'OpenOffice .org:

Una plantilla és un document que conté estils de format específics, imatges, taules, objectes i qualsevol altra informació. Una plantilla s'usa com a base per crear altres documents. Per exemple, pot definir estils de paràgraf i de caràcter en un document, guardar-lo com a plantilla i usar-lo per crear un nou document amb els mateixos estils

Crear una plantilla

Hi ha dos mètodes per crear una plantilla; segons el teu entorn de treball et convindrà l'un o l'altre. En ambdós casos hauràs de preparar primer atentament el document que desitges convertir en plantilla per a la creació de nous documents: usa estils de paràgraf per donar format al document, elimina tot el text que no sigui fix i, si ho creus necessàries, inclou breus instruccions o descripcions del contingut esperat. (Si apliques el format directament al text, es perdrà en eliminar el text).

Primer mètode. Si ets l'únic usuari de l'ordinador, o si treballes en un entorn multiusuari pròpiament configurat en el cada usuari té el seu propi compte i la seva configuració personalitzada d'OpenOffice.org, llavors:

  1. Selecciona Archivo->Plantillas->Guardar.

  2. Al quadre de diàleg Plantillas, selecciona l'àrea o grup on vols guardar la plantilla, dóna-li un nom descriptiu al quadre Plantilla nueva i prem Aceptar: el document es guardarà com a plantilla i seguirà obert per a la seva edició; els canvis posteriors no formaran part de la plantilla a menys que es repeteixi el procés. Si abans de crear la nova plantilla vols organitzar les àrees i plantilles existents o crear una àrea nova, prem Administrar per obrir el quadre de diàleg d'administració de plantilles. Observa que la gestió de plantilles és comuna a totes les aplicacions de la suite.

Amb aquest mètode, la plantilla nova es guardarà en els directoris de plantilles de la configuració d'usuari d'OpenOffice .org i serà accessible per mitjà dels diàlegs de plantilles: per mitjà d'ells, podràs editar-la, esborrar-la, exportar-la i crear documents nous basats en ella.

Segon mètode. Si al contrari comparteixes la configuració d'OpenOffice.org amb altres usuaris, llavors:

  1. Selecciona Archivo->Guardar como.

  2. Al quadre de diàleg Guardar como, obre la carpeta o disquet on guardes els teus documents, indica el nom amb què vols guardar el fitxer de plantilla sense extensió al quadre Nombre, al quadre Tipo selecciona Plantilla de documento de texto ODF (ott)i prem Guardar: el document es guardarà com a plantilla i a partir d'ara serà la pròpia plantilla la que estigui oberta per a la seva edició; qualsevol canvi posterior fins que es tancament es realitzarà en la plantilla.

Amb aquest mètode, la plantilla no es guarda en els directoris de plantilles de l'usuari d'OpenOffice.org i, per tant, no apareixerà als quadres de diàleg de plantilles. Suposant que estiguis compartint amb altres usuaris una mateixa configuració d'OpenOffice .org, el que perds en funcionalitat ho guanyes en seguretat, en evitar que un altre usuari, a propòsit o sense voler , modifiqui o esborri la plantilla.

Crear un documento basat en una plantilla

Si la plantilla en què volem basar el document està en els directoris de plantilles de l'usuari o del sistema:

  1. Selecciona Archivo->Nuevo->Plantillas y documentos.

  2. Al quadre de diàleg Plantillas y documentos, selecciona Plantillas al panell esquerre, cerca la plantilla que vulguis al panell central i polsa Abrir: es crearà un document nou basat en la plantilla.

Si la plantilla en què volem basar el document no està en els directoris de plantilles de l'usuari o del sistema.

Modificar una plantilla

Com acabes de veure, el comando Abrir executat sobre una plantilla no l'obre per a la seva modificació, sinó crea un document nou basat en ella. Per modificar una plantilla, has d'usar el comando Editar, accessible en el menú Archivo->Plantillas o als quadres de diàleg Plantillas y documentos o Administración de plantillas.

Administrar plantilles

El quadre de diàleg Administración de plantillas permet realitzar tasques com esborrar, editar, importar i exportar plantilles: selecciona una carpeta o plantilla al panell de l'esquerra i polsa el botó Órdenes per obrir el menú. També pots reorganitzar les plantilles arrossegant-les a una altra carpeta. Si els canvis realitzats no es reflecteixen correctament, executa l'ordre Actualizar. Per obrir aquest quadre de diàleg selecciona Archivo->Plantillas->Administrar.

 

Exercici 13. Per practicar l'ús de les plantilles, suposa que treballes de bibliotecari a la Biblioteca Republicana de Villarrojos de la Sierra i que has de posar un anunci d'una conferència:

  1. Descarrega el document writer-13.
  2. El disseny de pàgina i el text ja estan preparats. Ajusta els estils de paràgraf:
  3. Desa el document. Hauria de tenir un aspecte similar a writer-13.pdf.

Com poses molts anuncis, fes una plantilla per no perdre temps aplicant repetidament els mateixos formats.

  1. Elimina tot el text (si hagués alguna frase de probable repetició podries deixar-la).
  2. Desa el document com a plantilla amb el nom Anuncio Biblioteca Republicana.

A l'últim crea un nou document basat en la plantilla i escriu un anunci comunicant l'ampliació del període de préstec de dos a tres setmanes.

Si vols practicar més, descarrega la plantilla test-multiopciones, importa-la i usa-la per fer un test.

Exercici 14

Compatibilidad amb MS Word

Según la ayuda de OpenOffice.org:

OpenOffice .org pot obrir automàticament documents de Microsoft Office 97/2000/XP . No obstant això algunes característiques de disseny i atributs de formatat dels documents de Microsoft Office més complexos es gestionen de forma diferent en OpenOffice .org o no s'admeten. Com a resultat els arxius convertits necessiten una mica de reformatat manual. La quantitat de reformatat que es pot esperar és proporcional a la complexitat de l'estructura i el formatat del document font . OpenOffice .org no pot executar scripts de Visual Basic, però pot carregar-los per a la seva anàlisi.

També segons l'ajuda d'OpenOffice .org, les següents funcions de Microsoft Word poden provocar dificultades de conversió:

Obrir un document de MS Word

Un document de MS Word s'obre igual que un document d'OpenOffice .org (vid. Obrir arxiu). Assegura't que al quadre Tipo de archivo del quadre de diàleg Abrir, l'opció seleccionada és Todos los archivos (*.*), Documentos de texto o Microsoft Word 97/2000/XP (*.doc)

Desar un document en format de MS Word

  1. Selecciona Archivo->Guardar como.
  2. Al quadre de diàleg Guardar como, obre la carpeta o disquet on guardes els teus documents, indica el nom amb què vols guardar el document sense extensió al quadre Nombre de archivo, al quadre Tipo de archivo selecciona Microsoft Word 98/2000/XP (*.doc)i prem Guardar: el document es guardarà com a document de MS Word amb extensió doc. Serà aquest nou document el que quedi obert, per tant els canvis realitzats a partir d'ara no afectaran el document original amb extensió sxw.

Fes ara l'Exercici 14:

  1. Descarrega aquest formulari de sol·licitud del programa Erasmus de la Unió Europea i desa'l en la teva carpeta personal: http://www.uco.es/organiza/centros/etsiam/web/images//informacion%20general%201.pdf
  2. Obre'l des d'OpenOffice .org: comprovaràs que es tracta d'un document bastant complex que s'ha convertit bé.
  3. Obre ara els documents finals dels exercicis 10, 11 i 12, guarda'ls en format de MS Word i tanca'ls.
  4. Obre'ls amb MS Word i comprova com han quedat: veuràs que s'han perdut algunes característiques del format.

En conclusió:

Següent

Math: l'editor de fórmules

Anterior

Writer: el processador de textos (I)

Índex general

Amunt