Juli César

Tornar-hi

JULI CÉSAR

Cayo Julio César era membre d'una de les famílies més laureadas de Roma, els Juliols, que es deien descendents de la mateixa Afrodita. Aquesta família no posseïa una gran fortuna ni una posició política important pel que es va decantar per les propostes democràtiques de Mario. Perseguit per Sila, qui li va obligar a divorciar-se de la seva esposa Cornelia per ser filla de Cinna, César va fugir del dictador fins que va aconseguir el perdó. Després va iniciar la seva carrera militar en l'Àsia Menor fins que Sila va morir i va regressar a Roma on va iniciar la seva carrera senatorial. En l'any 69 a. de C. va ser nomenat cuestor de la Hispania Ulterior per a regressar anys després a Roma on es va iniciar el seu enfrontament amb Pompeyo. Durant l'estada d'aquest en Orient, Julio va aconseguir els nomenaments d'edil, pontifex maximus i pretor urbà, congraciándose amb la plebe i amb l'ordre ecuestre a l'aliar-se amb Craso. En l'any 61 César era nomenat governador de la Hipania Ulterior però a l'any següent estava de retorn a Roma. Els tres personatges amb major influència en aquells moments -Cessar, Pompeyo i Craso- van decidir unir-se per a formar el Primer Triunvirato, consolidat amb el matrimoni de Julia, filla de César, amb Pompeyo. Els triunviros es van repartir les zones d'influència: Craso va rebre el govern dels països d'Orient, Pompeyo romania a Roma i César assumia el comandament militar de la Gàl·lia Cisalpina i el proconsulado de la Narbonense. Des d'aquest moment es va embardissar en una dura guerra contra els gals que duraria vuit anys, aconseguint la conquesta de tota la Gàl·lia. Va lluitar contra els germans en les ribes del Rin i va enviar dues expedicions a Britània. La mort de Julia i Craso (54 i 53 a. de C.) van motivar la separació entre Pompeyo i César al desaparèixer els vincles entre ambdós. Cadascun desitjava imposar-se a causa de la seva tendència al poder personal el que provocaria una aferrissada guerra civil. Quan en l'any 49 Julio acabava el seu mandat en la Gàl·lia, el Senat li va ordenar que retirés les legions del territori gal el que va motivar que César travessés el Rubicón i marxés amb les seves tropes cap a Roma. Pompeyo es va retirar als Balcans per a preparar la resistència mentre la seva lugarteniente a Espanya era derrotat. César i Pompeyo es van enfrontar en Farsalia (48 a. de C.), veient-se obligat Pompeyo a fugir a Egipte on va ser assassinat per Ptolomeo XIV. César no va ser molt agraït amb qui va manar assassinar al seu rival ja que va marxar a Egipte i li va arravassar el tron per a lliurar-se'l a Cleòpatra, amb la qual va mantenir una estreta relació. Des d'aquest moment es va dedicar a posar fi a les resistències pompeyanas vencent definitivament en Tapso i Munda als partidaris de Pompeyo. En l'any 45 a. de C. es convertia en l'únic amo de la situació i rebia el nomenament de "dictador perpetuus" al que havia d'afegir els títols de "imperator", "pontifex maximus" i "pater patriae". César exercia més aviat com un monarca el que va motivar que les alarmes saltessin entre els partidaris de la república. Els seus enemics es van aliar per a posar fi a la seva vida el que va ocórrer en els idus de març de l'any 44 a. de C., sent Brut el braç executor. L'hereu del seu programa reformista serà el seu fill adoptiu Octavio.